El 2020 Rússia celebra una de les fites més commemorades i venerades de la seva història: la victòria del poble soviètic contra els invasors nazis.

Les actes de capitulació de les forces armades alemanyes van ser signades originalment per representants de l'Alt Comandament de la Wehrmacht, l'Alt Comandament dels Aliats Occidentals i la Unió Soviètica el 7 de maig a les 02:41 CET a Reims (França). La capitulació de l'Alemanya nazi va entrar en vigor el 8 de maig a les 23:01 CET (el 9 de maig a les 01:01 hora de Moscou).

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) ha estat la guerra més gran en la història de la humanitat. 62 estats i més del 80% de la població mundial hi van participar, i les hostilitats van tenir lloc en els territoris de 40 estats. El total de morts ascendeix a uns 70 milions de persones. Segons les dades més recents, durant els anys de la guerra van morir prop de 40 milions de ciutadans soviètics.

El 22 de juny de 1941, a les quatre de la matinada, les forces armades alemanyes van atacar les fronteres de la Unió Soviètica. Aquest mateix dia 22 de juny, Iosif Orbeli, el director del Museu de l'Hermitage, va signar el document per a l'evacuació dels tresors museístics.

Segons l'inventari del museu, el 1941, les sales i les reserves de l'Hermitage contenien més d'un milió sis-centes obres úniques d'art rus i occidental, entre les quals estaven obres mestres de Leonardo da Vinci, Rafael, Ticià, Rubens, Rembrandt, Giorgione , El Greco...

L'operació de trasllat va ser dirigida per Vladimir Frantsevich Levinson-Lessing, un brillant erudit, futur membre honorari de l'organització internacional de la UNESCO i un gran expert en l'art europeu. Només ell sabia que el destí del comboi era la ciutat de Sverdlovsk, actual Iekaterinburg.

En total, la previsió era enviar tres combois a Sverdlovsk. Però no hi va haver temps per enviar el tercer, ja que l'anell del bloqueig es va tancar.

El 8 de setembre de 1941, les tropes alemanyes van ocupar Schlüsselburg i van aïllar completament la comunicació terrestre amb Leningrad. Va començar el setge de la ciutat, que va durar 872 dies i va causar la mort de més d'un milió de ciutadans.

L’Hermitage, a la ciutat assetjada, atacada pel fred i la por, es va convertir en una illa de salvació per a la «gent de l'art», els treballadors del museu, que cada dia tornaven al seu lloc de treball, tot i que les obres havien estat traslladades als soterranis del museu, devastat i bombardejat, i a les sales habituals només quedaven les marques dels quadres que havien estat penjats en lloc dels propis quadres a les parets.

Els empleats seguien amb el seu treball investigador, i alhora netejaven el palau, cuidant els seus interiors i les peces de les seves col·leccions.

Aquesta rutina es trencava no només amb els bombardejos, sinó també amb alguns esdeveniments culturals, per exemple, actes commemoratius dedicats als poetes Nizami i Navoi, o amb visites guiades per les sales de l'Hermitage amb els marcs buits.

Mentrestant, en la llunyana ciutat de Sverdlovsk, a on l'enemic no hi havia arribat, el personal evacuat de l'Hermitage, sota el lideratge de Vladímir Levinson-Lessing, va començar les seves activitats científiques i creatives, amb l'ajuda de col·legues de museus locals.

Historiadors de l'art, restauradors, historiadors i arqueòlegs: tots ells ensenyaven en universitats, donaven conferències gratuïtes per a tothom, visitaven els ferits en els hospitals, realitzaven seminaris científics i conferències per als treballadors de museus locals, sense deixar de custodiar i fer guàrdia de les caixes plenes de tresors del museu.

El 27 de gener de 1944, el setge de Leningrad finalment va ser aixecat. El pla d'Hitler d'esborrar la ciutat de la faç de la terra no es va fer realitat. Durant el setge, més d'un milió de ciutadans de Leningrad van morir de fam i pels bombardejos.

El 3 d'octubre de 1945, a Sverdlovsk van començar a carregar caixes als vagons de dos combois que anaven a Leningrad. El 10 d'octubre els tresors de l'Hermitage van tornar a la seva «casa». En vint-i-sis dies, l'exposició del museu va ser reconstruïda. El 4 de novembre de 1945 es va obrir al públic.