Data:
15 - 30 de novembre, 2019
Dies de visita:
de dilluns a divendres
Horari:
10 h - 13 h
13 h - 20 h
Visites guiades:
dilluns 11 h - 12 h
dimarts 18 h - 20 h
Col·laboradors:
-Festival LOOP Barcelona
-Art Finance SRL
-Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Entrada gratuïta
L'exposició uneix obres diferents de diversos participants del Festival LOOP a Barcelona. Les obres dels artistes russos són proporcionades a LOOP com a part de la Col·lecció Corporativa de Gazprombank, una de les col·leccions corporatives més interessants d'Europa, mentre que la resta d’obres provenen de la col·lecció del MACBA.
Les obres de Gary Hill, Pablo Lobato i Enrique Ramírez de la col·lecció Screen Projects i els treballs de Victor Alímpiev, Elena Kovylina i Sasha Pirogova de la col·lecció de Gazprombank s'uneixen en l'estudi del llenguatge de vídeoart. Les obres entren en diàleg que afecta els aspectes més íntims de la relació entre el cos, l'ànima i la paraula.
El recorregut de l'exposició va començar a Barcelona, a l'edifici de la Fundació Casa de Rússia a Barcelona, en l'obertura del 16è festival LOOP. Després, l'exposició es va traslladar a Itàlia (Torí) i MOMA (Moscou).
El LOOP Festival és un festival anual de vídeoart, un espai de trobada per als més destacats pintors, col·leccionistes, galeristes i directors de tot el món. El festival acull presentacions, debats, exposicions.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) és un dels principals museus d'art contemporani del món.
La Col·lecció Corporativa de Gazprombank és la primera col·lecció corporativa d'obres d'art orientada cap a l'art de "Rússia Nova", des dels anys noranta fins avui. La col·lecció reuneix consecutivament les obres més emblemàtiques de les darreres dècades de l'art rus, incloent-hi les dels famosos mestres i d’artistes joves més interessants. Acull obres de diferents gèneres i tècniques: des de la pintura clàssica fins als projectes multimèdia i instal·lacions. Per ara, compta amb més de 1000 peces (o 280 obres de 84 artistes).
Sasha Pirogova. «Cua», 2014
Aquest treball és una adaptació visual de la novel·la homònima de Vladímir Sorokin, on les preguntes i els comentaris malvats de Sorokin es tradueixen al llenguatge corporal. Sasha tradueix amb precisió i coherència al llenguatge de senyals el que ella descobreix en una descripció de Sorokin d'una típica cua soviètica: una citació infinita de preguntes i comentaris malvats. No obstant això, el llenguatge i la consciència de Pirogova són contemporanis, igual que la vestimenta dels actors. D'aquesta manera, totes les referències temporals són eliminades per l'autora. La cua es torna atemporal, és una cua qualsevol, que mostra a través del llenguatge de senyals l'estat mental de les persones, igual de rellevant avui en dia.
Elena Kovylina. «Boxa», 2009
El treball d’Elena Kovylina és una actuació mostrada a Moscou l’any 2005. L'artista es va inspirar en l'exemple d’Arthur Kravan: nebot d'Oscar Wilde, dadaista, poeta i boxador, qui convertia combats de boxa en una mena d'actuació. A mitjans de la dècada dels 90, els protagonistes de l’Accionisme Moscovita lluitaven entre ells, així com amb els crítics. A més, Elena Kovylina considera que les dones artistes també tenen el dret a defensar el seu lloc en l'art en un duel honest. No obstant això, durant el combat, ella es converteix alhora en l'agressor i la víctima, tot destruint la barrera entre els dos conceptes.
Victor Alímpiev. «Corona», 2012–2013
El vídeo "Corona" és un conjunt d’un sistema complex de relacions entre els personatges, una aproximació especial als gestos i melodeclamacions com a base addicional per a la trama. Les protagonistes es troben en un espai indefinit, on l'única pista és un banc de pregària que ens recorda un temple catòlic. L'absurd de la situació es manifesta en el fet que la superfície inclinada no es dirigeix cap a les protagonistes agenollades, sinó en direcció oposada. Aquesta circumstància canvia la plasticitat del cos a la imatge: les protagonistes han d’estirar les mans plegades en gest de pregària, així que agafen postures antinaturals. Cançons russes interpretades per les actrius franceses, amb un accent molt fort, fan que la situació es vegi encara més absurda. Creació d'una zona sagrada permet a l'autor parlar sobre el sublim, analitzant no només el fenomen com a tal, sinó també la impressió produïda.
Enrique Ramírez. «Creuar un mur», 2012
“Creuar un mur” és un vídeo que fa referència a l'article 13 de la Declaració de Drets Humans, on s'especifica que "Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi". El vídeo revela els pensaments i els somnis dels protagonistes. Els veritables sentiments dels passatgers de la barca solera es transmeten a través dels seus gestos aparentment reservats, que, tanmateix, tenen una forta càrrega emocional.
Pablo Lobato. «La Corda», 2014
La famosa festa religiosa del Brasil, Peregrinació de Natzaret (ciri de Nazaré), tradicionalment celebrada a Belém, Brasil, des de 1973, inclou la processó catòlica més gran de món. Milions de pelegrins hi participen cada any i lluiten per poder agafar la llarga corda que s'utilitza per moure l'estàtua de la Verge Maria de Natzaret pels carrers de la ciutat. Dos corrents, un com una línia estreta que envolta la corda, i l'altre totalment caòtica, com si respongués als cops d'aquells ansiosos per prendre possessió de les relíquies, simbolitzen el desordre i el caos. No hi ha necessitat de paraules per entendre la tensió als cossos a banda i banda, que es tiren a sobre de la corda en un impuls exaltat.
Gary Hill. «Comentaris», 1980
En el seu manifest contra la televisió, l'artista qüestiona la naturalesa mateixa de la comunicació, mostrant a l'espectador la seva ambigüitat. Jugant amb els plans i els comentaris, Gary Hill reuneix els actors i espectadors en una interacció permanent. Les paraules serveixen d'enllaç entre l'acció, la imatge i la història.
