“Com una nena moscovita silenciosa i poc agraciada es va convertir en la mestressa de les vides primer de Paul Éluard i després del gran artista i místic del nostre segle, Salvador Dalí? Molt senzill: en gran mesura, jo els vaig crear a ambdós. Sense ruboritzar-me, puc dir que en ambdós hi ha una part de mi”.

Gala Dalí  «La vida, inventada per ella mateixa»

El 20 de novembre a les 19:00 hores us convidem a la conferència del cicle “Dones en l’art”, on parlarem sobre una de les dones més inusuals del segle XX: Gala Dalí. La conferència serà impartida per Anna Silyunas, historiadora de l’art, crítica de teatre i directora de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

El món sap d'ella només el que va voler explicar sobre si mateixa. Ha arribat fins a nosaltres una informació extremadament condensada sobre la infantesa i l'adolescència d'Elena Diákonova, la futura Gala, que, quan es va examinar amb més detall, resultà estar força distorsionada. Als 18 anys li van diagnosticar tuberculosi, la qual sembla haver estat provocada deliberadament per la jove Elena, inspirada en la història de la mare morta d’Asya i Marina Tsvetáieva, a casa de la qual solia passar molt de temps. Una casa on regnaven Pushkin, Goethe, els llibres, l'ambient artístic, la música i els relats de constants viatges a l'estranger.

En el sanatori suís per a tuberculosos de Clavadel, on van enviar Elena Diákonova el 1913, va ser com si renascés, i no només perquè es va curar. Va ser a Clavadel on va conèixer Paul Éluard. No tothom sap que, abans d'entablar conversa amb el jove, Gala ja havia esbrinat que ell era de París, provenia d'una família acomodada, havia acabat els seus estudis, però no havia tingut temps de treballar a causa de la seva malaltia; que tenia afectat el pulmó esquerre, i que el jove escrivia poesia. Ell li va donar un nou nom: Gala, que en francès significa "festa"; ella li va explicar que ell era un geni.

Tot el que va venir després es va convertir en una gran història. Començant amb la seva mudança a París en plena Primera Guerra Mundial, quan Gala va aparèixer a casa dels pares d'Éluard, amb qui encara no estava casada, mentre el poeta es trobava al front de batalla. Això sí, la núvia havia portat amb ella des de Moscou un vestit de casament tan inusual com ella mateixa: de tafetà verd fosc, ajustat a la cintura, amb mànigues llargues, i butxaques.

Després de la boda, van seguir 12 anys de matrimoni, el naixement d'una filla, en la qual ella mai no va mostrar cap interès, i una aliança triple: Gala, Éluard i Max Ernst, tot un surrealisme tant en somnis com en la realitat. Més tard, Gala va conèixer un aleshores desconegut Salvador Dalí, que era deu anys més jove que la seva futura esposa. Després d'un romanç de tres anys, es van casar, cosa que va portar al pare de Dalí a desheredar-lo a causa de la relació escandalosa. Però això no va aturar Gala, qui amb un instint gairebé sobrenatural va reconèixer en el seu nou marit l'home que immortalitzaria el seu nom en centenars de pintures, signant-les res menys que com Gala Dalí.

Sense cap dubte, Gala va jugar un paper clau en la formació de Salvador Dalí com a artista i mestre de l'art de la performance. Gala no només posseïa un excel·lent instint per al talent i l'èxit, sinó que també sabia i li agradava guanyar diners. Era una creadora, una artista amb majúscula, en la mateixa mesura que els seus grans elegits. “A la Terra hi ha una quantitat immensa de talents i fins i tot de genis, però no a tots els toca la sort de trobar la seva Gala; això ho puc dir amb total certesa i sense falsa modestia”, va escriure ella.

A ella li agradava comparar-se amb un gat, perquè “té dues característiques: sempre cau de peu i té nou vides. La vida em va ensenyar a caure de peu i aixecar-me per seguir vivint. I també tinc nou vides; bé, més aviat, ja he passat per vuit d'elles. Em queda la novena, que potser sigui la més curta i, per això, ha de ser la més plena. No d'esdeveniments, sinó d'utilitat. Jo […] vaig ajudar a afirmar-se a aquest jove estrany, Salvador de Cadaqués, del qual tothom se n’hi reia; l'ajudé a convertir-se en el gran Salvador Dalí. I a algú més ajudaré; a això dedicaré la meva novena vida”.

Parlarem de tot això al llarg de la nostra conferència el 20 de novembre.