Els noms de Valeri Briúsov i Andrei Bely, poetes simbolistes de l'Edat de Plata, són ben coneguts més enllà dels cercles literaris. Però, qui és Nina Petrovskaya i quin paper va tenir a la vida de la societat literària del segle XX?

El 29 de juny a les 18 hores us convidem a participar a la conferència en línia “Àngels i dimonis: Andrei Bely, Valeri Briúsov, Nina Petrovskaya”, que es durà a terme dins del cicle de conferències “La historia de un amor”. L’autora i presentadora Anna Silyunas és crítica de teatre, historiadora d’art i directora de la fundació cultural “Casa de Rússia a Barcelona”.

La vida de l'elit literària de principis del segle XX és inimaginable sense la dona i l'assistent del propietari de l'editorial Grif, Nina Petrovskaya. Membre del cercle dels Argonautes, amfitriona d'un saló literari i aspirant a escriptora, era encantadora, dolça i, segons el poeta Aleksandr Blok, "força intel·ligent". El poeta i traductor Vladislav Khodasevich deia que Nina “va voler jugar la seva vida” i ho va fer “amb més habilitat i decisió que altres”.

En el brillant remolí de la vida bohèmia d'aquella època, Nina Petrovskaya va assumir immediatament un paper destacat i va enamorar a tots, sent molt entusiasta a les cartes, sabent de l'espiritisme i de l'erotisme que moltes vegades estava simulat com un servei místic a la Bella Dama. No és estrany que el poeta Andrei Bely, que en aquell moment era venerat com un geni brillant, un àngel i, de vegades, un profeta, mostrés el seu interès per ella. És cert que la seva història d'amor no va durar gaire. A Bely se li retreia que la seva musa era massa terrenal i li predia una relació més platònica. El poeta va decidir acabar amb aquesta història i no va voler saber res més sobre Petrovskaya. La Nina va decidir venjar-se. Així va descriure Bely més tard aquella nit:

‍“Ella [...] em va apuntar amb un revòlver, estava a punt de disparar. Jo no em vaig moure. Em vaig aturar davant seu a l'escenari, amb els braços estesos, i vaig esperar. De veritat, estava esperant la mort. Però ella no em va disparar. Va apuntar amb el revòlver a Briúsov. I ell, com un lleopard, —i d'on ve tanta destresa en ell, maldestre i fràgil?— va saltar de l'escenari i li va prendre el revòlver de la mà. Ella va aconseguir disparar, però la bala va colpejar el sostre. Ningú va ser assassinat. Ningú va resultar ferit”.‍

Diuen, que el revòlver, amb què es va dur a terme l'assassinat, va ser lliurat a Petrovskaya per Valery Briúsov, un poeta ombrívol les habilitats místiques del qual es rumorejaven àmpliament. L'escriptor de caràcter demoníac va guanyar el cor de la Nina, que no podia entendre si estava més enamorada d'ell, de la seva obra o de les seves habilitats màgiques. Briúsov va dedicar la novel·la "L'àngel ardent" a Petrovskaya, l'heroïna principal de la qual semblava massa a la seva estimada. La Nina intentava imitar la imaginària Renata, fins i tot es va convertir al catolicisme.

Quin va ser el destí de Nina Petrovskaya i com va acabar la vida de l'heroïna de la novel·la de Briússov, ho descobrirem durant la nostra propera conferència.