Una tarda de maig de 1910, va tenir lloc al cafè parisenc "Rotonda" una trobada entre la poeta russa Anna Ajmátova i l'artista italià Amedeo Modigliani. “I tot allò diví de Modigliani brillava a través de la foscor. Era completament diferent de qualsevol altra persona al món”, va escriure més tard Ajmátova. Li va preguntar a l'Anna si podia pintar el seu retrat. Així va començar la història del seu amor, encara que la futura “Estrella del nord” de la poesia russa no va arribar a París sola, sinó acompanyada del poeta Nikolái Gumiliov, el seu marit, amb qui s'acabaven de casar, i el seu viatge a París es va convertir a la lluna de mel.

El 5 d’abril a les 18 hores us convidem a participar a la conferència “Anna Ajmátova, Amedeo Modigliani, Nikolái Gumiliov”, que es durà a terme dins del cicle de conferències “La historia de un amor”. L´autora i presentadora Anna Silyunas és crítica de teatre, historiadora d´art i directora de la fundació “Casa de Rússia a Barcelona”.

Nikolái Gumiliov esperava la mà d'Anna Ajmátova durant diversos anys, fins i tot va intentar suïcidar-se quan va rebre el seu rebuig. Els futurs nuvis es van conèixer al liceu de Tsarskoye Selo. El jove malaltís de 17 anys, a qui li encantaven les obres d'Oscar Wilde, i la vivaç i directa Anna Gorenko de 14 anys (la poeta prendrà el cognom de la seva besàvia pocs anys després) no tenien res en comú. Tot i això, Gumiliov es va enamorar de primera vista. Els joves no es casaran fins set anys després, i tindran un fill, Lev.

El 1911, malgrat la gelosia del seu marit, Anna viatjarà a París per tornar a veure Modigliani, que no li deixava d'escriure unes apassionades cartes, i no perdia l'esperança de tornar a trobar-se amb la poetessa russa. Els enamorats passejaven per la capital llegint la poesia francesa i s'alegraven en descobrir que els seus records coïndidien. “Modigliani va lamentar molt no poder entendre els meus poemes, sospitant que s'hi amagaven uns miracles, mentre que només van ser els meus primers intents tímids”, recordava Ajmátova. Modigliani va intuir a Anna com una gran poetessa, fins i tot sense conèixer la seva obra. Al llarg de dos mesos de la seva relació, Amedeo va crear 16 retrats de la poetessa, la majoria nude, dels quals només en va sobreviure un. Ajmátova no es va separar mai d'aquest regal de Modigliani, el va anomenar "el seu propi retrat", i ho apreciava molt. Segons Kornéi Chukovski, “ella no se separava només de les coses que guardaven la memòria del seu cor”. “De quina herència podem parlar? Agafar el dibuix de Modi sota el braç i anar-se'n”, li va dir a Anatoliy Naiman sobre el seu testament.