La il·lusió de la llum era el seu déu, i no hi havia cap altre artista que se li igualés a aconseguir aquest miraculós efecte en la pintura. Kuindzhi és l'artista de la llum.

Iliá Repin‍

‍

El 22 de juliol a les 18:00 hores parlarem sobre Arjip Kuindzhi (1842-1910), el cèlebre paisatgista rus, el art del qual es va convertir en una mena d'experiment i assaig de les possibilitats de la pintura. Per què, davant de les seves pintures, inclús als artistes eminents se'ls va oblidar que existeixen lleis de l'art? Quin és el secret dels misteris il·lusoris dels seus quadres?

Arjip Kuindzhi, fill d'un pobre sabater de Mariupol, no mostrava gaire interès pels estudis, però li encantava dibuixar sobre qualsevol tipus de material que tenia a l’abast. El 1866 va ser rebutjat per l'Acadèmia d'Arts de Sant Petersburg; llavors va començar a treballar com retocador per diferents fotògrafs. L'any 1868, finalment, va rebre el títol d'artista independent.

Les obres de Kuindzhi se solen relacionar amb les obres dels impressionistes, encara que això no és del tot correcte. Els paisatges de l'artista són estàtics, principalment deserts i en general no mostren cap signe d'activitat humana. Als artistes del realisme d'aquella època els efectes de llum que creava Kuindzhi, experimentant amb la composició química de les pintures, els hi semblaven inabastables. 

Mentre la pintura de la segona meitat del segle XIX era massa aferrada a la realitat, el mestre de la llum pintava objectes i fenòmens naturals tal com els veia, i això va suposar una autèntica novetat. Així, en els seus quadres les ombres grises es tornaven carmesí i la lluna groga es convertia en verd.

L'artista no només experimentava amb la llum, sinó també amb l'organització de les seves exposicions personals. Una sensació en el món artístic rus va ser l'exposició de tan sols una pintura de Kuindzhi, “Nit de lluna plena al Dnieper”, organitzada i presentada a Sant Petersburg. Durant dues setmanes, l'exposició va ser visitada per 13 mil persones, i molts d'elles no podien creure que el quadre estava pintat a l'oli sobre llenç.

«La seva “Nit al Dnieper” no és un simple avanç de la pintura cap endavant, sinó un salt, un gran salt. Aquest quadre ens mostra un poder del color mai vist i ens deixa una impressió realment màgica. No és un quadre, és la naturalesa mateixa traslladada a un llenç en miniatura», va escriure el periodista i editor Suvorin.

La conferència serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de Casa de Rússia. Maria va heretar el amor per l'arquitectura del seu avi, el famós arquitecte Yuriy Gamburg, i del seu pare, Mario García Ordoñez, qui va ser el primer a traduir el llibre sobre l'obra de Gaudí de l'espanyol al rus.