El antic regne egipci dels faraons va existir durant més de tres mil anys, i al llarg d'aquest període, els seus súbdits anomenaven els seus governants «déus», lloant el seu poder i saviesa.
Però, com podien els egipcis creure sincerament en la divinitat dels seus governants, sabent que eren mortals, susceptibles a malalties, cometien errors, eren injustos i imperfectes moralment? No seria més encertat pensar que el títol de déus per als faraons era només una norma arcaica d'etiqueta, una «ficció respectuosa», mentre que en realitat els egipcis coneixien la naturalesa humana dels seus governants?
El 20 de febrer a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia “Déu entre els homes: creences dels antics egipcis sobre la natura i el destí dels faraons”. La conferència serà impartida per Arkadi Demidchik, doctor en Història, professor de la Càtedra d'Orient Antic a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, treballador honorari de l'educació superior de la Federació Russa.
La manifestació visible de la veneració cap als seus governants com a déus van ser les grandioses tombes reals: les gegantines piràmides. Aquestes construccions monumentals, que es van erigir al llarg dels segles, no només es van convertir en les tombes dels faraons, sinó també en símbols del seu poder etern i origen diví. Les piràmides eren destinades a l'enterrament, i també per servir com a lloc de l'ànima reial, que, segons la religió egípcia, havia de continuar la seva existència a la vida després de la mort. Cada una d'aquestes construccions va ser curosament planificada per ajustar-se a elevats conceptes espirituals i cosmològics, com la relació del faraó amb els déus i el seu paper a mantenir l'ordre i l'harmonia a l'Univers.
Durant la nostra trobada, farem un resum del continu debat científic sobre el paper i la funció dels faraons; examinarem les característiques de la categoria egípcia antiga dels déus; investigarem com els egipcis percebien les manifestacions més importants de la «divinitat» dels seus governants; desvetllarem les concepcions sobre el faraó com a déu Horus i Fill del Sol; i també analitzarem les normes rituals i d'etiqueta per interactuar amb els governants.
La conferència serà acompanyada d'un ampli material il·lustratiu.
Sobre el ponent
Arkadiy Demidchik és autor de més d’un centenar de publicacions egiptològiques, incloses aquelles publicades a Austràlia, Àustria, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i França. A les antologies de la literatura de l’antic Egipte publicades per la Universitat de Yale, a Londres i a Oxford, les seves publicacions en anglès han estat incloses a les "bibliografies seleccionades". Ha impartit conferències públiques en museus com el de la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia), la Universitat d’Emory (Atlanta) i el Museu Estatal de Belles Arts A. S. Puixkin (Moscou), entre d’altres.
La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.
La trobada es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.