Els protagonistes de la nostra segona trobada, que tindrà lloc el 26 d'abril a les 18.00 hores en el marc del nou cicle de conferències “L'època més màgica de l'art espanyol”, seran tres grans cavallers: Don Quixot, Sancho Panza i Miguel de Cervantes. Parlarem del sublim idealisme de l'epopeia cavalleresca, del cínic realisme de la novel·la picaresca, de la ficció i del somni sobre la felicitat. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi Mkhat (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

El desenvolupament actiu de la novel·la renaixentista-cavalleresca, els herois dels quals convocaven gestes militars, portant els seus lectors a països meravellosos i desconeguts, es produeix a Espanya al segle XVI. Aquest gènere va tenir un èxit extraordinari tant entre els grans nobles com entre els artesans i lacais. Aquesta afició va alarmar la societat de tal manera que el rei Carles I va emetre un decret que prohibia la publicació d'aquestes novel·les.

La cúspide de la prosa renaixentista va ser l'obra de Miguel de Cervantes "L'enginyós gentilhome don Quixot de la Manxa", escrita com a paròdia a una novel·la cavalleresca. Els primers capítols de l'obra de Cervantes es tracten d'una paròdia literària, però a poc a poc Don Quixot es presenta davant del lector no només com un boig somiador, sinó també com un noble pensador, filòsof i poeta.

Durant la nostra trobada del 26 d'abril parlarem tant de l'intrèpid cavaller de la trista figura com del seu fidel escuder Sancho Panza. Descobrirem quan es va traduir la famosa novel·la al rus i quina influència va tenir la imatge de Don Quixot en el treball d'escriptors russos com Ivan Turguénev, Fiódor Dostoevski i Dmitri Merezhkovski. També descobrirem el segon volum de l'enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa, escrit per Alonso Fernández d'Avellaneda, que va provocar la ira del mateix Cervantes, i la novel·la “Monseñor Quijote” de Graham Greene.