El seu nom està indissolublement vinculat a l'edat d'or de la dramaturgia soviètica. Les seves obres com ‘Melodia de Varsòvia’ i ‘La cacera imperial’ s'han convertit en clàssics del teatre rus. El seu agut sentit del psicologisme, el seu profund coneixement de la naturalesa humana i la seva capacitat per abordar el complex d'una manera senzilla i commovedora fan veritablement única l'obra de Leonid Zorin.

El 4 de març a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència en línia ‘Dramaturgs russos del segle XX. Leonid Zorin’, dedicada a l'obra del destacat dramaturg, guionista i escriptor soviètic i rus. La conferència serà impartida per Natalia Semiónova, professora associada de la Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg i candidata al grau de doctora en Filologia.

Leonid Zorin va néixer el 3 de novembre de 1924 a Bakú, en una família de funcionaris. De petit va començar a escriure poesia. El 1934, es va publicar la seva col·lecció a l'editorial de Bakú ‘Azerneshr’. Maxim Gorki va parlar positivament sobre les obres de Leonid, que en aquella època només tenia 10 anys, i va escriure un article titulat ‘El nen’ sobre el seu encontre amb el prodigi.

Quan Leonid Zorin va complir setze anys, el seu talent literari ja havia cridat l'atenció del món teatral: el Maliy Teatre de Moscou va estrenar la primera obra del jove dramaturg, iniciant la seva brillant carrera literària. Les obres de Zorin es caracteritzaven per la seva profunditat, sinceritat i un sentit de l'humor subtil. Aviat, els principals teatres del país, com Sovremennik, el Teatre Yevgeny Vakhtangov i el Teatre d'Art de Moscou, van començar a convidar-lo a col·laborar.

Però Leonid Zorin no només va ser un mestre de l'escena teatral. Els seus guions per a pel·lícules, els assaigs i la prosa van reflectir tota una època, abordant qüestions que encara avui commouen els lectors. Zorin ens va parlar de l'amor i del deure, de l'elecció i la consciència, de la vida i del pas del temps. La seva autèntica carta de presentació va ser la melancòlica melodrama ‘La porta de Pokrovsky’, que no només va ser adaptada al cinema, sinó que va adquirir un estatus de culte, convertint-se en un conjunt de cites i fins i tot avui forma part de la cultura popular de Rússia.

Zorin va deixar una petjada inesborrable en la història del teatre i el cinema russos, ocupant un lloc destacat entre els clàssics del segle XX. Durant la nostra conferència parlarem sobre les produccions contemporànies més emblemàtiques de les seves obres, així com sobre com l'escriptor va donar vida a les seves obres més cèlebres, les quals continuen deixant una profunda marca als cors dels espectadors i dels lectors.

‍

Sobre la ponent

Natalia Semiónova es va graduar a la Universitat Estatal de Sant Petersburg en l'especialitat de Filologia. El 2013 va defensar la seva tesi doctoral titulada ‘La dramaturgia dels anys 1930-1960: formació de la narrativa històrica sobre l'home soviètic’.  

Actualment, és investigadora al Departament de Manuscrits de la Casa Puixkin i professora de rus com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Ha impartit conferències a la Universitat Jaguelònica (Polònia), la Universitat de Wrocław (Polònia) i la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia). Ha presentat ponències en congressos científics internacionals a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, la Casa Puixkin de l'Institut de Literatura Russa de Sant Petersburg, l'Institut de Literatura Mundial A. M. Gorki de l'Acadèmia Russa de les Ciències, la Universitat Estatal Russa d'Humanitats, l'Institut de Filologia Eslava Oriental de la Universitat Jaguelònica i la Universitat de Cambridge, entre altres. És membre de BASEES (British Association for Slavonic and East European Studies).

Els interessos científics de Natalia Semiónova abasten el teatre i la dramaturgia dels segles XX i XXI, la història conceptual, les qüestions biogràfiques, l'arxivística i el cinema soviètic.