Alguna vegada us heu preguntat qui és el detectiu més famós del món literari? Segur que us venen al cap els noms de Sherlock Holmes, Hercule Poirot i Miss Marple, o no és així? El progenitor de tots els detectius literaris va ser Edgar Allan Poe qui als seus contes va descriure tant el protagonista de totes les novel·les policíaques, com el mètode per resoldre crims. I el nom del seu personatge llegendari és Auguste Dupin.

El 20 d’abril a les 18:00 us convidem a la conferència en línia “Edgar Allan Poe i la psicoanàlisi moderna”, al llarg de la qual parlarem de la història de l'aparició del primer detectiu literari i de les similituds del propi personatge amb la personalitat del seu creador. La conferència serà impartida per la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.

Edgar Allan Poe va ser un escriptor nord-americà de l'era romàntica, reconegut mestre del relat curt i novel·la psicològica. El seu protagonista és el detectiu Auguste Dupin, el predecessor del Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle, que pot observar molt més que una persona comuna. La imatge bohèmia del llegendari detectiu, el seu talent i diligència, amb què resolia els casos dels crims més incomprensibles, va atraure reconeguts psicoanalistes que van començar a analitzar els textos del creador de la clàssica novel·la policíaca i a desxifrar-ne el veritable significat.

La història “La carta robada”, publicada el 1844, és l'última de les tres obres de Poe sobre el detectiu fictici Auguste Dupin. Es tracta d'una investigació sorprenent sobre la desaparició d'una carta que incriminava una noia. El missatge robat, en caure a les mans dels protagonistes d'aquesta història, ens mostra les característiques psicològiques de cadascun dels personatges.

L'autora de la conferència és Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes de televisió científics, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.