A primera vista podria semblar que la fórmula del detectiu és extremadament simple: un crim, el seu autor, un detectiu i una víctima. Però, per què aquest gènere, amb elements de thriller o terror, així com amb suggeriments polítics, d'espionatge o fantàstiques, no deixa de sacsejar la nostra imaginació?

El 8 de juliol a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘El gènere detectivesc al Regne Unit i França’, que serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

Les regles de la construcció del detectiu van servir de base per a molts altres gèneres de literatura de suspens, però van ser rebutjades per alguns escriptors que van fer les seves pròpies modificacions en la singularitat d'aquest tipus d'obres literàries, afegint detalls de la vida quotidiana (com Simenon), concentrant-se en la component psicoanalítica (com Henry James) o simplement posant èmfasi en la narrativa, el llenguatge i la intertextualitat (com Nabokov).

Tot i que l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe se considera l'autor de les primeres obres literàries que descriuen crims misteriosos, realment va ser a Anglaterra on el gènere detectivesc va florir. Agatha Christie es va convertir en l’autora d’un nou tipus de detectiu anglès, que no es comparava ni amb les obres lògiques d’Edgar Allan Poe ni amb el detectiu bohemi Sherlock Holmes i el seu mètode deductiu.

De la ploma de Mary Clarissa Agatha Miller (veritable nom de la reina del gènere detectivesc) van sorgir al voltant de 70 novel·les, obres de teatre i contes, publicats en una tirada total d'uns cinc-cents milions d'exemplars arreu del món. Així, el 1920, va aparèixer a la literatura el belga Hèrcules Poirot, seguit per la parella de detectius aficionats Tommy i Tuppence Beresford; l'any següent, el coronel Race, i després, l'inspector de policia Battle.

Deu anys després de l'aparició de Poirot, "va néixer" l'anciana observadora Miss Marple, famosa per la seva sobrada meticulositat. Sovint, en els detectius d'Agatha Christie, la clau per resoldre la complicada història es coneix des del principi, fet que no impedeix que les seves obres siguin una lectura increïblement fascinant. Doncs, quines són les principals normes d'aquest gènere i quina obra té dret a ser anomenada com a detectiu?

‍

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.