El nom d'aquest artista i arquitecte està estretament relacionat amb els moviments d'avantguarda de principis del segle XX: el suprematisme i el constructivisme; a més, les seves idees talentoses van influir seriosament en els fundadors de l'Escola de Disseny Bauhaus (Alemanya). Ell apreciava les obres de Kazimir Malévich i va aprendre a dibuixar amb el mateix mestre que Marc Chagall. Un destacat artista gràfic, l'autor de la teoria dels gratacels horitzontals i el protagonista de la nostra propera reunió és El Lissitzky.

El 21 de abril a les 18:00 us convidem a una conferència en línia dedicada a l'obra d'un brillant enginyer, arquitecte i artista soviètic que va influir en el desenvolupament de l'arquitectura i el disseny modern. La conferència, que tindrà lloc en el marc del cicle “L'art a l'emigració”, serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

A principis del segle XX, els jueus poques vegades eren admesos en institucions d'educació superior, per la qual cosa el 1909 Lissitzky va ingressar a l'Escola Politècnica Superior a Darmstadt a Alemanya, on es va graduar amb èxit amb un diploma en enginyeria i arquitectura. Al principi de la Primera Guerra Mundial, el nostre protagonista va tornar a Rússia i el 1916 es va submergir al món de la pintura. En aquella època Lissitzky il·lustrava llibres, participava en exposicions, ensenyava disseny gràfic i arquitectura a l'Escola d'Art Popular de Vitebsk, on va conèixer Kazimir Malévitx, el fundador del suprematisme. Més tard feia conferències a VKhUTEMAS (Tallers d'Ensenyament Superior de l'Art i de la Tècnica) i es va convertir també en el fundador del nou principi de l'exposició museística que representa l'espai expositiu com una obra conjunta.

Experimentant amb el disseny gràfic, arquitectura i enginyeria, El Lissitzky va idear el famós gratacels horitzontal que, com la majoria dels seus projectes arquitectònics, no va ser realitzat. L'artista també va dedicar molt de temps al desenvolupament d'un apartament modern amb mobles transformadors incorporats. Però l'objectiu principal de Lissitzky era transformar la ciutat en un lloc multifuncional. “La ciutat del futur deixarà de ser un conjunt d’apartaments privats, cases, bars i comerços, encadenats pel mercat i es convertirà en un espai únic. Podem observar com la vida mateixa desenvolupa un nou tipus de vivenda dinàmica”.