Les reformes de Pere I es van convertir en un dels moments clau de la història de Rússia i segueixen sent un dels períodes més discutits entre els nostres contemporanis. Malgrat que l'estudi de les reformes ha continuat durant més de 300 anys, moltes preguntes continuen generant controvèrsia. Tenia Rússia una alternativa a la europeïtzació? Què hauria pogut passar si no s'haguessin dut a terme les reformes de Pere I? Va aconseguir l'emperador els seus objectius en la transformació del país, i es pot considerar la seva activitat reformista un fenomen únic en la història mundial?

El 30 de gener a les 18:00, la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència en línia ‘El paper de les reformes de Pedro el Gran en la història de Rússia’, que serà impartida pel doctor en història Kirill Nazarenko.

«Els russos mai arribaran a ser una nació veritablement civilitzada, ja que van ser sotmesos a la civilització massa aviat. Pere tenia talents imitatius, no posseïa un veritable geni...», escrivia el filòsof francès Jean-Jacques Rousseau. Tanmateix, Voltaire qualificava Pere I com reformador genial, que va transformar radicalment el seu país.

A Rússia, al segle XVIII i la primera meitat del XIX, existia un culte oficial a Pere el Gran, i qualsevol crítica a la seva activitat estava estrictament prohibida. És natural que a finals del segle XIX i principis del XX sorgissin nombroses concepcions que sotmetien a una crítica ferotge la tasca reformista de l'emperador. Els eslavòfils sostenien que havia desviat Rússia del seu veritable camí, els liberals l'acusaven de crueltat, i els historiadors-economistes destacaven que els impostos de l'era de Pere van arruïnar el poble rus.

La rehabilitació oficial de Pere el Gran va tenir lloc just abans de la Gran Guerra Patriòtica, quan la seva figura es va convertir en un símbol d'unitat nacional i continuïtat històrica. Durant la nostra trobada, intentarem entendre qui va ser realment l'emperador Pere I i quins resultats va produir la seva activitat.

‍

Sobre el ponent

Kirill Nazarenko és doctor en ciències històriques, cap interí del departament de fonts de la història de Rússia a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, guardonat amb el premi del Govern de Sant Petersburg en honor a Alexandre Nevski, i autor de diverses monografies sobre la història de la flota russa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.