“És increïble! Al migdia els tallers i les botigues de Madrid tanquen: tothom va al teatre”, va escriure el noble francès Berteau en una carta destinada a París a mitjans del segle XVII. A la platea (o pati), on la gran majoria del públic veia l'espectacle de peu, només es permetia entrar dues hores abans de l'inici. La prohibició o cessament temporal de les representacions teatrals amenaçava amb l’aixecament popular. Què va provocar tant d'interès per les arts escèniques?

El 10 de maig a les 18.00 hores, en el marc del nou cicle de conferències “L'època més màgica de l'art espanyol”, parlarem sobre el teatre de la cort i el triomf de l'espectacularitat. Descobrirem com era el teatre a Espanya a mitjans del segle XVII i com s'hi comportava el públic d'aquella època. Fem una ullada al pati d'homes i a la llotja de dones, i també esbrinem qui va ser el culpable del segrest regular d'actrius. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi Mkhat (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

El primer pati especialment condicionat per a actuacions -corral- va aparèixer el 1579, a Madrid, i en no tenir sostre només permetia que les representacions es fessin a la llum del dia. L'escenari era una plataforma rectangular sense cortina frontal, l'espectacle ho feien els vestuaris, els balls i els números musicals creats i interpretats pels actors. L'apogeu de l'art escènic a Espanya als segles XVI-XVII va estar associat a l'èxit del teatre públic que seria impossible imaginar sense la participació dels espectadors. Les obres no comptaven amb decorats ni escenografia, així que les imatges d'un jardí ombrejat, un palau luxós o una masmorra ombrívola sorgien a l'escenari gràcies al treball dels actors i la imaginació de la seva audiència.

Al teatre de la cort tot era completament diferent. Les representacions per al públic de gran rang estaven decorades amb la més luxosa escenografia i comptaven amb una maquinària inusual. Així, el 1635, per a la producció de la comèdia de Pedro Calderón de la Barca “El principal encant, amor”, l'artista italià i inventor de mecanismes escènics Lotti va construir l’escenari en una illa al mig d'un llac, vorejat per un parapet decorat amb corals i perles. El teatre de la cort va estar dominat per l'estil barroc, que afirmava la necessitat de subordinar les passions humanes a les normes socials i morals.