L’Espanya del segle XVII era una de les potències més fortes i riques del món, fet que no es reflectia a la vida dels seus ciutadans. Es gastaven fons immensos per a lliurar guerres llargues i esgotadores, en el manteniment de la cort reial i de l'església, mentre que el poble vivia aclaparat per la desigualtat social, l'arbitrarietat del poder i la por a la Inquisició. Potser per això els grans pintors d'aquella època –El Greco, Velázquez, Zurbarán i Ribera– van buscar presentar als seus quadres una imatge fidel de la vida, afirmant la grandesa i el significat de l'ésser humà.

El 8 de juny a les 18.00 hores, en el marc del cicle de conferències “L'època més màgica de l'art espanyol”, parlarem de com, a finals del segle XVI i XVII, l'aparició de grans pintors espanyols esdevingué un fenomen d'ordre mundial. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi Mkhat (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

L'inici de l'època daurada de la pintura espanyola el va marcar El Greco, els quadres del qual semblen visions o somnis. Les obres de l'artista es distingien per una peculiar interpretació de la imatge de Déu, cosa que no agradava gaire a la Santa Inquisició. El realisme a les pintures d’El Greco consistia en la capacitat de mostrar la part espiritual en una persona. La seva famosa obra “L'enterrament del comte d'Orgaz” dilueix la frontera entre un fet humà i una visió miraculosa en col·locar escenes terrenals i celestials al mateix llenç.

La imatge humana en aquell temps es limitava majoritàriament a temes religiosos, per la qual cosa, parlant del Segle d'Or, és impossible passar per alt l'artista de l'escola sevillana Francisco Zurbarán i el caravaggista espanyol José de Ribera, entre les obres del qual es troba “ Santa Inessa i l'àngel que la cobreix amb un vel”, un oasi de bellesa a l'oceà del patiment.

El retrat va ser l'únic gènere secular no censurat en aquella època. Cal destacar aquí la figura de Diego Velázquez, el famós representant de l'escola madrilenya i pintor de cambra del rei Felip IV. “Les menines”, “La faula d'Aracne”, “La Venus del mirall” i moltes de les seves altres obres no necessiten presentació. Però com l'artista va aconseguir convertir-se en un dels personatges principals de la seva època i en el reconegut mestre de l'espai i el temps?

Ho descobrirem durant la conferència del 8 de juny!