Un dels escriptors nord-americans més famosos del segle XX, Jerome Salinger, preferia la solitud a la publicitat, vivia reclòs i mai concedia entrevistes. Per comprendre de què tractaven les seves obres, és important saber que l'autor era aficionat al budisme zen, un ensenyament religiós i filosòfic basat en la meditació. Amb l'ajuda de les pràctiques meditatives, cada persona trobarà el seu camí cap a la il·luminació, revelant el veritable significat de l'ésser.
El 26 de gener a les 18:00 us convidem a la conferència en línia, dedicada a la famosa col·lecció de nou contes de Jerome Salinger, publicada el 1953. La conferència serà impartida per la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.
La filosofia Zen va començar a interessar a Salinger després de la Segona Guerra Mundial. El període de la postguerra va estar marcat per un declivi total de l'esperança; aleshores va aparèixer la filosofia Zen que es caracteritzava per una acceptació de la vida sense cap necessitat d'aportar explicacions. Pel Salinger mateix, els ensenyaments del Zen eren una de les vies per superar el trastorn mental que va patir l'escriptor després de la seva participació en les hostilitats.
Els seus “Nou contes” trenquen l'esquema habitual de relacions de causa i efecte. La base del cicle és el koan zen “Una mà”, que, entre altres koans endevinalles, va ser desenvolupat pels predicadors per tal de despertar la intuïció en els seus alumnes, la transició del pensament logic-formal al poètic-associatiu.
Un aplaudiment és el so de dues mans,
Quin és el so d’una mà?
Hakuin Ekaku
Als seus relats, Salinger reprodueix la vida emocional, mental i espiritual humana, reflectint les experiències, els estats d'ànim i les passions que es produeixen en una persona. D'aquesta manera l'escriptor assembla una obra d'art a la naturalesa orgànica, cosa que en termes de l'antiga filosofia índia s'anomena “la ciutat de les nou portes”. La interpretació índia apunta principalment a la peculiaritat estructural de la prosa de Salinger, la preferència per una forma isomòrfica especular, la comparació d'esdeveniments dispars, l'assimilació d'una obra d'art a la natura i les lleis naturals més enllà del control del coneixement humà.
Analitzarem en detall durant la nostra propera conferència els “Nou contes” de Jerome Salinger, després de la publicació dels quals, en l'apogeu de la seva carrera, l'escriptor va anunciar el seu retir de la literatura.
Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes de televisió científics, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.
La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.
La trobada es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.
Participació gratuïta amb inscripció prèvia.