El 26 de novembre a les 18:00 horesus convidem a la segona part de la conferència en línia ‘Els misteris del destí i la poesia de Federico García Lorca’. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art, Artista Emèrit de la Federació Russa, cap del departament de l'Escola-Estudi del Teatre d'Art de Moscou (MXAT) i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

Els «sons negres» i els «sons d'alegria», així anomenava Lorca en els seus poemes l'eco amenaçador que provenia de l'abisme, situat al costat de la vibrant font de la vida embriagadora. El poeta deia que el segle XX és grandiós i aterridor perquè és un temps en què al món forces sobrehumanes es van enfrontar. És el segle de les guerres mundials, del terror, dels camps de concentració i de l’esplendor de la poesia sorprenent de Blok, Akhmàtova, Mandelstam, Pasternak, Lorca, Machado. Un segle en què la vergonyosa baixesa humana, d'una banda, i l’increïble valor i resistència mostrats per les persones, de l'altra, van ser, potser, revelats de la manera més profunda a través de la inspiració lírica. Lorca va crear formes innovadores de tragèdia i es va aventurar en l’art dels jocs fascinants, des d’antigues diversions carnavalesques fins a sofisticats jocs surrealistes.

El seu destí i la seva obra estan plens de sorprenents inesperats. A la primavera de 1919, en vigílies de complir vint-i-un anys, Federico, fill de pagesos nascut al poble andalús de Fuente Vaqueros, s'instal·larà a Madrid a la residència d'estudiants de la Institució Lliure d'Ensenyament, que reunia l'elit intel·lectual. Al Butlletí d'aquesta avançada institució es publicaven textos de Lev Tolstoi i Rabindranath Tagore, Henri Bergson i Herbert Wells. A la Institució Lliure d'Ensenyament, Lorca assisteix a conferències de Marie Curie, Einstein i Stravinsky; allà també fa una estreta amistat amb Salvador Dalí i Luis Buñuel. Aquests inseparables companys es donen suport mutuament en els projectes atrevits de cada membre del grup. Buñuel i Dalí rodaran dues pel·lícules que van provocar un gran escàndol i van obrir possibilitats inèdites per al llenguatge cinematogràfic. Ells impulsaran Federico cap al surrealisme, al qual Lorca ret homenatge a ‘Poeta en Nova York’ i en altres obres. Però aquest és tan sols un dels estils que enriquiran Lorca. Fa amistat amb Rafael Alberti i estableix vincles amb Juan Ramón Jiménez, mentre Buñuel manté una estreta relació amb Picasso, a qui ajuda a penjar el ‘Guernica’ a l'Exposició Mundial de París.

Parlem de tot això, així com de les imatges de la poesia de Lorca, que sovint requereixen interpretació, i dels misteris de la seva vida i la seva mort.