El nom d'Ernst Neizvestny no el coneix tothom. A les obres de l'escultor -fetes de pedra i foses de bronze- es reflecteix i s’evidencia el camí difícil que va tenir l'artista. Ernst Neizvestny, nascut el 1925 a Sverdlovsk, va patir el desfavor de les autoritats, la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i un llarg exili no desitjat. Reconegut a Occident, l'escultor i filòsof rus va obtenir fama al seu país natal només després del col·lapse de l'URSS. Supervivent miraculós durant la guerra, amb greus lesions, Neizvestny va tornar a l'art i es va convertir en autor d'obres monumentals i monuments de culte.

El 16 de juny a les 18:00 us convidem a una conferència en línia dedicada a l'obra d'Ernst Neizvestny, destacat escultor i artista gràfic soviètic, rus i nord-americà. La conferència tindrà lloc en el marc del cicle ‘L'art a l'emigració’ i serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’.

Ernst Neizvestny va rebre la seva educació artística superior després de la guerra, a més va estudiar a la facultat de filosofia de la Universitat Estatal de Moscou. A mitjan de la dècada de 1950, l'escultor es va fer famós, però a causa d'un conflicte amb el president del Consell de Ministres de la Unió Soviètica Nikita Jrushchov en una exposició d'artistes avantguardistes al Manezh, va perdre temporalment els encàrrecs estatals i va ser exclòs de la Unió d'Artistes.

Abans d'emigrar als Estats Units el 1976, Neizvestny va crear una escultura de 150 metres ‘Monument a tots els nens del món’ i un relleu decoratiu de 970 metres per a la façana de l'Institut de Tecnologia Electrònica de Moscou al campament pioner Artek. Una de les seves últimes obres durant el període soviètic va ser el monument funerari a la tomba de Nikita Jrushchov, encarregat per la família del polític.

El 1976, l'escultor va abandonar l'URSS i, després de passar un any a Suïssa, es va mudar als Estats Units, on es va dedicar a fer conferències sobre història de l'art i filosofia a diverses universitats. El 1980, per encàrrec de Magna Gallery, Neizvestny va crear la sèrie ‘Man through the Wall’, una obra sobre la caiguda del comunisme.

El 1994, Neizvestny va crear la famosa estatueta d'Orfeu, que fins avui s'entrega als guanyadors del premi ‘TEFI’, i el 1996 va presentar ‘La Màscara del Dolor’, un dels monuments més impressionants dedicats a les víctimes del terror soviètic.

Durant la nostra conferència, parlarem sobre les obres més destacades de l'artista, que, sense importar on visqués o creés, sempre es va mantenir una mica desconegut i incomprès.