Les obres de Gaito Gazdànov combinen una profunditat filosòfica amb imatges vívides i una atmosfera gairebé mística. L'escriptor va néixer el 1903 a Sant Petersburg, va viure la Guerra Civil i, a la dècada de 1920, es va establir a París. Gazdànov és considerat un autor únic a la literatura russa, ja que a les seves obres aconsegueix fusionar hàbilment detalls realistes amb elements de filosofia existencial.

El 4 de desembre a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Gaito Gazdànov, «Una nit amb la Claire» i altres obres’, dedicada al prosista de l’emigració russa, un dels més destacats representants de la literatura russa del segle XX. La conferència serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

Els crítics veien en Gazdànov un escriptor existencialista. Les seves obres combinen una representació lírica de la vida amb un impuls romàntic-utòpic. La prosa de Gazdánov és reflexiva. La narració es presenta sovint en primera persona, i tot el que es descriu —persones, llocs, esdeveniments— es mostra a través de la percepció del narrador. El focus no està en els esdeveniments mateixos, sinó en la resposta emocional que aquests generen. Gazdànov renuncia a l'estructura tradicional de la trama.

L'estil de Gaito Gazdànov es compara sovint amb la prosa de Marcel Proust i Franz Kafka, així com amb les obres dels autors de la “generació perduda”. Als seus llibres, com “L'espectre d'Aleksandr Wolf” i “Camins nocturns”, Gazdànov explora temes com el destí, la memòria, l'amor i la solitud humana. “Una nit amb la Claire” es va publicar el 1929 i va rebre grans elogis de Bunin i Gorki. A la novel·la “Camins nocturns” (1941), es reflecteix el coneixement de l'autor sobre els baixos fons de París. Només després de la guerra, amb el seu llibre “El retorn del Buda”, que va tenir un gran èxit entre crítics i lectors, Gazdànov va aconseguir la independència financera.

La crítica reconeix Gazdànov com un escriptor talentós. Es publica regularment a “Sovremenniye zapiski” i fa conferències sobre Rozánov, Remízov, Bunin i Maiakovski. El 1935, Gazdànov va voler retornar a la seva terra natal i va demanar ajuda a Maksim Gorki, però l'escriptor no va poder ajudar-lo en aquest propòsit.

‍

La ponent

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.