«Estimo a Gala més que al meu pare, més que a la meva mare, més que a Picasso i, fins i tot, més que als diners»

Salvador Dalí

‍L'artista va cridar a la seva estimada la “Deessa Victoriosa”, “Elena de Troia”, “Santa Elena”, “la meva Gala Galatea Serena”. Gala i Dalí van estar junts durant 53 anys. Després de la mort de Gala el 1982, Dalí va perdre el sentit de la vida, es va considerar perdut i abandonat. Va deixar de crear, va perdre la gana, es va tornar agressiu i, sovint, als qui l'envoltaven els semblava que el geni simplement havia tornat boig.‍

‍El 13 de juliol a les 18 hores us convidem a participar a la conferència en línia “Gala i Dalí: un gran començament”, que es durà a terme dins del cicle de conferències “La historia de un amor”. L’autora i presentadora Anna Silyunas és crítica de teatre, historiadora d’art i directora de la fundació cultural “Casa de Rússia a Barcelona”.‍

‍Gala i Dalí es van conèixer el 1929 a Cadaqués. Ella tenia 35 anys, ell 25. Dalí acabava d'arribar de París, on, juntament amb el director Luis Buñuel, va finalitzar el muntatge de la pel·lícula “Un gos andalús”, i va convidar a casa seva dues parelles bohèmies: l'artista René Magritte i el poeta Paul Éluard, amb les seves esposes. La parella de Paul Éluard es deia Gala, una dona d'origen rus, que a l'edat de 17 anys es va traslladar de Moscou a Suïssa.‍

‍El seu amor va començar instantàniament, posant potes amunt el món de Salvador. Es va enamorar per primera vegada a la seva vida. Prenent la decisió de deixar Éluard per relacionar el seu destí amb un jove artista català, Gala no podia imaginar que en el futur aquest matrimoni els portaria fama mundial a tots dos.‍

‍Al seu llibre “Els 50 secrets màgics per pintar”, Dalí va escriure que “tot bon pintor que aspiri a crear autèntiques obres d'art, abans de res ha de casar-se amb la meva dona. Qualsevol home pot tenir una dona, però només és Gala la que cura el seu esperit, la que viu contínuament com una esposa... la que fa alguna cosa quan no fa res”.

Junts, a poc a poc, construïen el seu camí a la glòria: Dalí, millorant el seu talent com a artista, Gala, treballant constantment per garantir que el nom del seu marit esdevingués una autèntica llegenda. Dalí va pagar a la seva estimada esposa amb la mateixa moneda, perpetuant la seva imatge.‍

‍El 1969, Dalí va regalar a Gala un autèntic castell medieval en un petit poble de la província catalana de Girona, on personalment va pintar i decorar les parets. Gala va dir que acceptaria aquest generós regal amb tan sols una condició: Dalí no podia aparèixer-hi sense el seu permís lliurat per escrit. L'artista va quedar completament encantat amb aquesta resposta de la seva estimada, així Gala es va convertir en la reina de la seva fortalesa inexpugnable.‍

‍El famós director Luis Buñuel, amic de Dalí, va escriure: “Gala era l'única dona que realment va estimar. Seduïa altres dones, especialment a multimilionàries

estatunidenques. Però només les desvestia, bullia ous durs per posar-los sobre les espatlles i, sense dir una paraula més, les enviava cap a casa seva”.‍

‍Parlarem sobre la vida i l'amor de la parella més extraordinària del segle XX durant la propera conferència.