Benvolguts amics!

El 7 de novembre a les 18:00 hores us convidem a la conferència en línia “Iván Serguéievitx Turguénev “Més que un amor”, dedicada a un dels més grans escriptors russos, el “rapsode de l'amor”, que va conquerir els cors de milions de lectors, i també sobre les seves relacions amb la cantant franc-espanyola Pauline Viardot.

L'autora i presentadora és la crítica i autora de nombrosos articles sobre la història del teatre, professora, productora i directora Olga Garibova.‍

“A la vida de les persones hi ha grans misteris i l'amor és un dels més inaccessibles”, va escriure Turguénev. Segons els records dels seus contemporanis, Viardot no només no brillava per la seva bellesa, sinó que fins i tot causava certa repulsió: ulls saltons, nas massa llarg, barbeta massa curta. Heinrich Heine la va comparar amb un paisatge que era “al mateix temps monstruós i exòtic”. Però tan aviat com començava a cantar, el seu rostre es transformava i es convertia en una bella sirena que encisava amb la seva veu divina. Els homes es tornaven bojos per Pauline, i la quantitat d'admiradors de la cantant creixia diàriament.

Turguénev va escoltar Viardot per primera vegada a “El barber de Sevilla” el 1843 i se'n va enamorar a primera vista. La cantant estava casada, però això no va detenir l’escriptor. Després de dos anys de galatneig continu i esplèndid, Viardot, el seu marit Louis i Turguénev van començar a viure junts. L'espòs de Pauline mirava cap a una altra banda pel que fa a la relació del convidat especial amb la seva dona. Alguns biògrafs creuen que això es justificava per les grans quantitats de diners que el noble rus deixava a casa de la seva amant.

Les seves relacions, que van durar quaranta anys, es van convertir en el factor més important a la biografia de Turguenev. Però també són igualment significatives per a l'obra de l'escriptor, per buscar respostes a les preguntes inquietants que la vida mateixa plantejava tant a Ivan Serguéievitx com a tota la societat russa als anys 30, 40, 50 i 60 del segle XIX. Cadascun d'aquests períodes va ser radicalment diferent dels anteriors, i Turguénev, sensible, reflexiu i honest amb ell mateix, no podia deixar de notar-ho i seguia buscant respostes per a si mateix, el seu amor i la seva obra.

Parlarem de tot això durant la nostra trobada del 7 de novembre.