En la ciència filològica i en la consciència cultural en general, persisteix la tendència a percebre les paraules de l’artista de manera acrítica. L’actitud envers la paraula de l’escriptor com a quelcom autoritari, que genera una confiança incondicional en el lector, va sorgir inicialment en la pròpia cultura i, posteriorment, va ser adoptada per la crítica literària i la tradició.

El 5 de desembre a les 18:00 la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘La poesia neuròtica russa’, que serà impartida per Nikolái Karpov, professor del Departament d'Història de la Literatura Russa a la Facultat de Filologia de SPbGU.

El postestructuralisme, representat per Paul de Man, va proposar una desmitificació radical de la literatura, afirmant que el text, en la seva estructura, nega tot allò que declara com a contingut. Des d’aquesta perspectiva, el text deixa de ser un tot harmònic subordinat a la intenció de l’autor i es converteix en una estructura internament contradictòria, els diversos nivells de la qual poden entrar en disonància entre si. Si s’aborda el text des d’una posició mental-psicològica, considerant-lo com una representació de l’activitat psíquica humana, llavors la fórmula de De Man es pot reinterpretar: el contingut psicològic intern del text, que no és conscient ni controlat per l’autor, pot qüestionar i desmantellar els seus significats estètics.

El sentit psicològic intern del text sovint contradiu la posició declarada per l’autor. Com més intenta l’autor impregnar el text d’un missatge ideològic o d’un pathos emocional, més comença el text a desviar-se de les seves intencions. El «inconscient del text» es resisteix a l’autor, i com més gran és el seu afany de controlar el contingut, més vulnerable esdevé.

Durant la nostra propera trobada parlarem sobre el problema de l'inconscient en els estudis literaris de les últimes dècades i sobre quins textos se solen denominar "neuròtics" i perquè.

‍

Sobre el ponent

Nikolái Karpov es va graduar a la Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg el 1998, va completar els seus estudis de postgrau el 2001 i va defensar la seva tesi sobre l'obra de Vladímir Nabokov el 2002. Va treballar com a investigador assistent a l'Institut de Literatura Russa de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, la "Casa de Pushkin". El 2005 es va convertir en professor. Des de 2003 imparteix classes d'història de la literatura russa i de la literatura de la diàspora russa a l'estranger a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Guardonat amb el premi de la Universitat Estatal de Sant Petersburg en la categoria «Per assoliments fonamentals en ciència» per la seva monografia “Contextos romàntics de Nabokov”, ha impartit conferències i cursos a universitats d'Alemanya, Espanya, Itàlia i Xina, i és autor de 49 treballs científics i didàctics.

L'àmbit d'interès científic del conferenciant inclou: la literatura russa de la primera meitat del segle XIX i principis del segle XX, la literatura de la diàspora russa a l'estranger, la textologia, els estudis de fonts d'informació, l'anàlisi intertextual, la sàtira i l'humor russos de la primera meitat del segle XX, i els aspectes i mètodes psicològics en l'estudi de la literatura.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.