El 15 de febrer a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia “Poetes de l'Edat de Plata”.  La conferència serà impartida per la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.

L'Edat de Plata inclou una gran quantitat de noms, diferents escoles i corrents. Entre els poetes coneguts d'aquella època es troben Fiódor Sologub, Nikolai Nedobrovo i Igor Severyanin.

Els versos i la prosa de Nikolai Nedobrovo (la novel·la “Ànima emmascarada”, 1914) van ser publicats a “Pensament Rus”, “Notes del Nord” i “Almanac de les Muses”. Nedobrovo no només es va destacar com a poeta, sinó també com a crític i teòric de l'art, i va publicar articles sobre l'obra de Tiutxev i Fet. La gran Anna Ajmátova considerava que el seu article dedicat a ella era visionari i el millor de tot allò escrit sobre la seva obra.

Durant la seva vida no va aconseguir publicar cap llibre. Només després de la mort de Nedobrovo es publiquen la seva tragèdia en vers Judith (1923).

‍Fiódor Sologub és àmpliament conegut per la seva prosa. Sologub va néixer a Sant Petersburg. En aquells temps, segons les paraules de Vladislav Khodasevich, “socialitzar-se” per a algú del seu origen era complicat. Potser per això, de tant en tant Sologub abandonava les concorregudes reunions dels seus convidats, es retirava en silenci al seu estudi i hi romania durant molt de temps. Era un bon amfitrió, però el seu desig de solitud era més fort que l'hospitalitat. De vegades semblava absent fins i tot entre la gent. Escoltava sense escoltar. A voltes es quedava en silenci o inclús adormit. Molts el coneixien com a mag o bruixot.

‍Fiódor Sologub va considerar la seva vida ni com la primera ni com l'última. Li semblava una baula a la cadena interminable de transformacions: “Perquè tot sóc jo i en tot estic sol jo, i no n'hi ha cap altre, i no n'hi va haver, i no n'hi haurà”, va escriure. “La fosca ànima terrenal de l'home s'encén amb dolces i amargues alegries, s'afina i s'enfila per la interminable escala de perfeccions cap a les llars eternament inabastables i eternament desitjades”. Amb aquesta perspectiva la vida temporal i el cicle d'experiències acaben amb una mort igualment temporal i el començament d’un nou cicle.

A l'estiu de 1902 Sologub va acabar la novel·la “El petit dimoni”. Com s'esmenta al pròleg, la novel·la va ser escrita durant deu anys. El manuscrit va ser llegit i tornat diverses vegades pels editors, la novel·la semblava “massa arriscada i estranya”. Quan el març del 1907 la novel·la es va publicar com una edició especial, el llibre no només va rebre un reconeixement per part dels lectors, sinó que també es va convertir en un dels més populars a Rússia.

‍Igor Severianin va néixer a Sant Petersburg en una família d'enginyer militar i era un familiar llunyà de Karamzin i Fet per part de la seva mare. Severianin va passar els primers 9 anys de la seva vida a Sant Petersburg.

El seu pseudònim, Severianin, ho escrivia amb un guió: Igor-Severianin, com un segon nom, no com un cognom. Tot i això, la tradició d'escriure “Severianin” com un cognom es va establir, igual que la tradició d'interpretar el poeta unilateralment a través dels seus poemes “extàtics”. Aquest autèntic dandi tractava temes insòlits als seus versos com “gelat de liles” o “pinyes en xampany”.

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.