Kuprin no pretenia fer reflexions filosòfiques, no es posava la vestimenta d'un profeta. Simplement explicava la vida, sense embellir-la ni enlletgir-la.‍

‍Serguéi Dovlátov

‍

El 23 de maig a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Les seves fletxes, fletxes de foc’: ‘El braçalet de granats’, ‘El duel’ i altres obres d'Aleksandr Kuprin’.  La conferència serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

Aleksandr Kuprin va néixer el 7 de setembre de 1870 a la petita ciutat de Narovchat, a la província de Penza, i va viure una vida plena d'esdeveniments alegres i tràgics. Com a escriptor, va dur a terme una àmplia gamma d'activitats literàries, incloent-hi periodisme, traduccions i edició de diaris i revistes. Va residir a Rússia, després va emigrar a França, i el 1937 va tornar a la seva terra natal, esdevenint l'únic, de la constel·lació de grans escriptors russos emigrats, que finalment va tornar a la Unió Soviètica.

L'escriptor va deixar un gran llegat. Les seves primeres experiències literàries van ser poemes no publicats, i la seva primera obra impresa va ser el relat 'El darrer debut' (1889). En els anys 1893-1894, el seu conte 'En la foscor' i el relat 'Una nit de lluna' van ser publicats a la revista 'Riquesa Russa'.

En la història de la literatura nacional és conegut com l'autor de contes i novel·les com 'Moloch' (1886), 'Olesya' (1898), 'A la cruïlla (Cadets)' (1900), 'El duel' (1905), 'L'abisme' (1909-1915), 'Els Junkers' (1928), 'La roda del temps' (1929).

Aleksandr Ivanovich va ser un mestre narrador excepcional. Els trets distintius de les seves obres van ser les trames clarament delineades, la caracterització cuidadosa dels personatges i el context dels esdeveniments.

Al llarg de la nostra propera conferència junts descobrirem quin lloc ocupa actualment Aleksandr Kuprin entre els grans escriptors russos i quina és la seva audiència lectora. També parlarem de com el realisme a les seves obres està relacionat amb el simbolisme i quins mites sobre Kuprin van resultar ser els més versemblants.

La ponent

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.