Cada època té els seus ideals. Un forçut amb una espasa i en una armadura de 20 quilograms, adorat a l'Espanya medieval, al segle XVI donarà pas a un gallard cavaller, encapçalant una conversa elegant, cantant i tocant una bella peça musical. La mansa bellesa de rostre pàl·lid i cintura prima serà reemplaçada per una habitant indomable de les muntanyes salvatges, que pren la iniciativa en els assumptes amorosos.

El 20 de juliol a les 18.00 hores us convidem a la conferència en línia “L'ideal de la dona i de l'home a l'art espanyol” per comprendre i comparar quines imatges i modals estaven de moda a Espanya durant el Segle d'Or i l'Edat Mitjana. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi Mkhat (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

Segons els cànons medievals espanyols, la pal·lidesa, el pit petit, la mansuetud i la virtut eren considerats ideals de bellesa femenina. Al segle XIV l'escriptor espanyol Ginés Pérez de Hita descriurà una altra faceta del caràcter femení al seu poema “Llibre de Bon Amor”, dedicada a la vida campestre que no va dubtar a expressar els seus sentiments i desitjos, i fins i tot podien violar els homes. Els amants del Renaixement i les heroïnes del teatre del Segle d'Or subornaven amb refinament de modals i discursos, mentre que les màrtirs medievals a la pintura de Francisco Zurbarán es presenten com a luxoses cortesanes. Bartolomé Esteban Murillo, als seus quadres, revelarà l'irresistible encant de la dona espanyola, sense rangs i títols.

Als retrats de Goya es pot veure com el segle XVIII exalta la unitat de la noblesa i l'encant intel·lectual. La demostració d'atracció eròtica no va ser ben rebuda fins al segle XX, que es va rebel·lar contra la falsa modèstia. Però això ja és una altra història.