El 7 de març a les 18:00 us convidem a la segona part de la conferència en línia 'Lubov Orlóva i Grigori Aleksandrov', dedicada a la parella més brillant de la Unió Soviètica, per a la qual no existia el “teló d'acer”. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi MKHAT (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

La fatídica trobada entre Orlóva i Aleksandrov va passar aquells anys quan el so acabava d'aparèixer al cinema. Les seves primeres pel·lícules com a tàndem artístic -“Els alegres companys”, “El circ”, “Volga - Volga”, “El camí brillant”- van tenir un gran èxit no només a l'URSS, sinó també a Europa. La seva primera comèdia musical soviètica “Els alegres companys” va participar al II Festival de Cinema de Venècia.

Orlóva era l'actriu favorita de Stalin i Aleksandrov rebia encàrrecs de noves pel·lícules directament del Kremlin. L'atenció constant del generalíssim significava una vida a punt de l'estrès, però després de la mort del dictador soviètic, tot va canviar radicalment.

Tots els que coneixien personalment Orlóva i Aleksandrov deien que s'adoraven l'un a l'altre. I, paradoxalment, al llarg dels quaranta anys del seu matrimoni, sempre es dirigien a “vostè” entre ells. L'actriu cuidava amb tendresa el seu director i es preocupava molt cada vegada que ho havia de deixar només per uns dies. Tot i això, la vida privada de la famosa parella no deixava de ser motiu de xafarderies i anava provocant rumors perniciosos.

El 23 de gener de 1975 Lyubov Orlóva va trucar a Aleksandrov per última vegada des de l'hospital i li va demanar que hi anés amb urgència. En veure el seu marit entrant a la seva habitació, li va dir: “Ha trigat a arribar…” i va perdre la consciència. Segons Aleksandrov, aquesta va ser l'única cosa que li va retreure durant tota la vida.