Si heu visitat el mític edifici de l'Òpera de París a la rue Le Peletier, no podréu oblidar la combinació sorprenent de l'estil barroc d'aquest antic auditori amb la pintura avantguardista de la seva cúpula, l'autor de la qual és l'artista Marc Chagall. La inauguració de l'obra va tenir lloc el 23 de setembre de 1964 sota el so de la Simfonia Nº41 ‘Júpiter’ de Mozart, el compositor favorit de l'artista. A més d'escenes i protagonistes de les obres de la música clàssica, Chagall va decorar l'antiga cúpula amb les imatges de la Torre Eiffel i l'Arc del Triomf. Podria semblar que aquesta obra està “flotant” sobre l'auditori, destacant la seva esplendor de la manera més màgica.

El 25 de octubre a les 18:00 us convidem a assistir a una conferència en línia dedicada a l'obra de Marc Chagall, un dels representants més cèlebres de l'avantguarda artística del segle XX. La conferència serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

Des de les obres més primerenques de l'artista es veia clarament que la vida quotidiana va ser la inspiració més gran de Chagall: els temes de la infància, la família, la vida i la seva ciutat natal de Vitebsk. Però les principals obres mestres del pintor estan dedicades a la seva estimada Bella Rosenfeld. “A la nostra vida hi ha un sol color, com a la paleta d'un artista, que proporciona el significat de la vida i l'art. És el color de l'amor”, creia Chagall. A gairebé totes les seves obres amb protagonistes femenines es reconeix Bella. L'amor va brindar a Chagall una sensació d'ingravidesa, juntament amb la seva dona, literalment volava sobre la ciutat. La imatge de dos amants travessant la ciutat per l'aire abraçant-se esdevindrà una de les il·lustracions més brillants de la cosmovisió de l'artista.

Les obres de Chagall sovint semblen estranyes i inusuals. Els seus audaços experiments –irracionalitat, distorsió de les lleis de la física i la lògica– van tenir una gran influència en el desenvolupament del surrealisme. Els crítics d'art associen l'avenç en el desenvolupament de l'expressionisme alemany, entre d'altres, amb les obres innovadores del mestre Chagall. El mateix artista es va negar a pertànyer a cap dels moviments: “...el meu negoci és la pintura, la puresa i l'amor, però aquests conceptes no tracten d'un moviment sinó d'una convicció”.

El 1977, Marc Chagall va rebre el premi més conegut i important de les distincions franceses, la Gran Creu de la Legió d'Honor. El mateix any, als 90 anys, es va convertir en el primer pintor viu que va exposar els seus quadres al Museu del Louvre.