“Tsvetàieva a les seves primeres obres era un exemple inabastable per a tots els simbolistes”, va escriure Boris Pasternak sobre la poetessa. Konstantín Balmont destacava la seva llibertat interior, la força lírica i la feminitat dels estats d'ànim dels seus poemes, mentre que Anna Ajmátova va dir que Tsvetàieva, com un dofí, no podia conformar-se amb tan sols un element de la natura.

El 20 de octubre a les 18 hores us convidem a participar a la conferència en línia, dedicada al 130è aniversari del naixement de Marina Tsvetàieva. La conferència es durà a terme dins del nou cicle de conferències “Dona. Època. Destí” i serà impartida per Anna Silyunas, crítica de teatre, historiadora d’art i directora de la fundació cultural “CdR a Barcelona”.

Per la seva passió i set insaciable d'amor, Marina Tsvetàieva va ser nomenada la poetessa més romàntica de l'Edat de Plata. Havent predit el seu matrimoni amb Sergei Efron molt abans de conèixer el seu futur marit, Tsvetàieva va continuar buscant inspiració en amors fugaços. Pel bé de la seva relació amb la traductora i poetessa Sofia Parnok, anava a deixar la seva família amb la seva filla recent nascuda. “No hi havia personatges principals a la meva història. Va haver-hi amor. Ell va ser el protagonista”, va escriure Tsvetàieva a “El relat de Sóniechka”, dedicat a l'actriu Sofia Holliday, de 23 anys. Sergei Efron tancava els ulls a totes les traïcions i va ser fidel a la seva dona fins al final dels seus dies.

Els anys posteriors a la revolució van ser molt difícils per a la poetessa. Després que el seu marit s’anés a la guerra, Marina Tsvetàieva es va quedar a Moscou sola amb dos nens petits. Del 1917 al 1929 va escriure diversos cicles de poemes i sis obres romàntiques de teatre. La poesia d'aquella època per a Tsvetàieva és una illa d'esperança que ajuda a fugir de la terrible realitat.

Després van seguir els anys d'emigració, el retrobament amb el seu marit a Praga i el naixement del seu fill Mur, el suïcidi de Mayakovski, que va commocionar profundament a Tsvetàieva, la trobada fallida amb el seu ídol de tota la vida, el poeta Rainer Maria Rilke, els anys difícils i sense diners a París, el retorn del seu marit i la seva filla a la Unió Soviètica i, com a resultat, el retorn de Tsvetàieva a l'URSS el 1939.

El 1941, Tsvetàieva es va penjar amb la mateixa corda que li va portar Boris Pasternak, que va ajudar la poetessa a empaquetar les seves coses abans de ser evacuada a l'inici de la guerra: “Aquesta corda ho aguantarà tot, fins i tot un penjat”, va dir sense pensar una altra cosa el poeta.

La nostra propera conferència tractarà sobre la vida i el destí d'aquesta dona extraordinària, una brillant poetessa que ens va deixar disset poemes, vuit obres de teatre, cinquanta obres en prosa, més de vuit-cents poemes i unes mil cartes.