Marcus Rothkowitz (l'artista va prendre el pseudònim de Mark Rothko el 1940) va néixer a la ciutat de Dvinsk, província de Vitebsk (ara Daugavpils, Letònia) en una família jueva. El nen va rebre una molt bona educació, parlava i llegia en tres idiomes. Per protegir els seus fills del servei militar, els pares de Marcus van decidir emigrar als Estats Units i es van establir a Portland.

Gaudint d’un interès especial en l'estudi de la llum, Rothko va buscar expressar emocions humanes pures a través del seu treball. Les seves pintures abstractes no van ser només un experiment, sinó una elecció ètica i una experiència mística. Va ser un dels fundadors de “la pintura de camps de color”, una de les tendències o estils de l'expressionisme abstracte. La seva obra “Taronja, vermell i groc”, venuda en 2012 per 86,9 milions de dòlars a Christie's, es va convertir en una de les obres d'art de postguerra més cares venudes en una subhasta.

El 31 de març a les 18:00 us convidem a assistir a una conferència en línia dedicada a l'obra de Mark Rothko, durant la qual parlarem sobre com veure i comprendre les pintures del famós artista nord-americà del segle XX. La conferència es realitzarà en el marc del cicle “L'art a l'emigració”, i serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

Havent iniciat la seva carrera a la pintura figurativa, l'artista, fascinat pels frescos de Pompeia, va presentar els personatges d'una de les primeres sèries de pintures dedicades al metro de Nova York, desproveïdes de volum cinematogràfic. Els silenciosos passatgers del metro s'assemblaven als herois de les antigues muralles romanes, diversos segles enterrats sota les cendres.

El surrealisme i l'estudi de l'inconscient basat en les obres de Freud i Jung van tenir una influència evident a l'obra de Rothko. Les pintures de l'artista d'aquest període fan referència als mites bíblics i antics, que sempre van interessar Mark Rothko i en què va veure els símbols fonamentals de les vivències humanes.

Per la seva condició, Rothko va ser particularment sensible a la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust. En aquella època, l'artista va deixar de representar la figura humana als seus quadres que, segons les seves paraules, era impotent per expressar la por al fet de la mortalitat. Per descriure amb més precisió les emocions humanes, Rothko va començar a utilitzar el color. L'artista va aconseguir alliberar el color dels límits d'una manera clarament definida i crear els famosos “camps de color”: així va definir el crític d'art Clement Greenberg un nou estil de pintura abstracta, a la qual, a més de Rothko, pertanyien Barnett Newman, Clyfford Still, Helen Frankenthaler, entre d'altres.