La literatura jueva, composta per una varietat de gèneres i corrents, des de textos bíblics fins a la prosa i la poesia contemporànies, té les seves arrels a l'Antic Testament. Un dels seus treballs més coneguts és la Torà, un text sagrat del judaisme que conté lleis, històries i saviesa. La literatura jueva també inclou obres de la literatura clàssica d'autors com Franz Kafka, Sholem Aleijem i Isaac Bashevis Singer, entre d'altres. La literatura jueva contemporània aborda temes d'identitat jueva, història nacional, religió i cultura, i continua influint en la literatura i la cultura mundial fins avui.

El 15 de juny a les 18:00 us convidem a la conferència en línia ‘Nietzscheanisme i l'Antic Testament: literatura jueva’, que impartirà la candidata a ciències filològiques Nina Shcherbak.

‘El Golem’ és la primera i més famosa novel·la de l'escriptor expressionista austríac Gustav Meyrink. L'obra va ser publicada el 1915 i va tenir un gran èxit. L'acció de la novel·la transcorre a Praga. El narrador, en confondre accidentalment el seu barret amb el d'una altra persona, hi troba el nom del seu propietari, Athanasius Pernath. Després d'això, el protagonista comença a tenir somnis estranys fragmentats, en què es converteix en el mateix Pernath, un restaurador del gueto jueu de Praga. En aquests somnis profètics, el narrador es turmenta amb premonicions, parla molt sobre l'espiritualitat, els miracles, Déu i el destí. Tractant de trobar Athanasius Pernath a la realitat, el protagonista de la novel·la descobreix que els esdeveniments que va veure en els seus somnis realment van passar fa molts anys.

La novel·la 'Shosha' d'Isaac Bashevis Singer és una història commovedora, un rar exemple de nostàlgia per la cultura jueva, un relat sobre l'amor en què l'esperit decadent i la mitologia s'entrellacen de manera divertida amb allò quotidià i el folklore.

‘L'Apòcrif d'Aglaya’ de l'autor polonès Jerzy Sosnowski és un exemple brillant de la combinació d'una màquina comunista utòpica i la història romàntica d'amor en què una dona crea una imatge captivadora parlant sobre somnis, espionatge i l'era del progrés tecnològic.

‘La insuportable lleugeresa de l'ésser’ de Milan Kundera té poc a veure amb la literatura jueva i desafia d'ella en la forma del nietzscheanisme i el seu lema ‘Déu ha mort’. La novel·la demostra cert esperit de l'època amb la veracitat i el cinisme. Un temps sense Déu que crea les seves pròpies lleis d'existència.

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes de televisió científics, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.