El 17 de desembre a les 18:00 us convidem a la conferència “Olga Jojlova: la dona amb el rellotge”, que serà impartida per Anna Silyunas, historiadora de l'art, crítica teatral i directora general de la Fundació Cultural “CdR a Barcelona”.

A la vida de Picasso hi va haver moltes dones, però només una va canviar el seu estil de vida i la seva manera artística: el neoclassicisme en l'obra del gran artista espanyol va quedar per sempre com el “període d'Olga”. La seva escollida i primera esposa va ser Olga Jojlova, una ballarina russa de la famosa companyia de “Ballets Russos” de Serguéi Diàguilev: aristocràtica, inabastable i... verge, malgrat els seus 27 anys. Picasso, sent catòlic, fins i tot va acceptar el ritus de l'església ortodoxa i va signar un contracte matrimonial; la parella es va casar a la catedral de Sant Alexandre Nevski, a París.

“Si jo fos la teva amiga, t’aconsellaria que de cap de les maneres et casessis amb ell. No crec que una dona pugui ser feliç amb el meu fill. Ell només està preocupat per ell mateix", li va dir la mare de Picasso, María López, a Olga.

El 25 de març de 1918, uns mesos abans del casament, Jojlova va escriure al seu promès: “Mai podràs estimar-me com jo t'estimo a tu, perquè l'amor només passa una vegada a la vida, i tu ja has estimat abans, i això em fa mal. No t'imagines com de difícil és per a mi, el que estic patint. No puc tranquil·litzar-me ni deixar de plorar. T'estimo, i sóc completament infeliç”.

Ella tenia raó: Picasso ja havia estimat abans i va continuar enamorant-se, tot i que entre aquests enamoraments hi va haver anys d'un matrimoni feliç, el naixement del seu fill Paul, i el gaudi del paper d’espòs i pare de família.

La imatge d'Olga a les obres de Picasso també canviava a mesura que canviava la seva relació amb ella: de dona bella, es transformava en una criatura horrible amb un nas afilat, com un ganivet, i dents prominents, o es convertia en un ésser surrealista i aterridor, com a la pintura “Gran nu en una butaca vermella” (1929).

En representar-se a si mateix en la figura del Minotaure, Picasso intentava, encara que fos només al llenç, posar fi al conflicte interminable amb Olga, qui no li concedia el divorci i el turmentava amb recriminacions. Al seu Minotaure li resultava possible abandonar el camp de batalla només portant amb ell un cavall mort i un poltre, una clara al·lusió a Olga Jojlova i al seu fill Paul. Un preu terrible per la llibertat artística i personal.

Sola i mig boja, Olga va estimar i va escriure cartes a Picasso fins al final dels seus dies. Fins a la seva mort, l'artista va seguir sent el seu legítim marit. Jojlova va morir de càncer el 1955 a Canes. Picasso no va assistir a les seves exèquies.

La va sobreviure 18 anys, sempre guardant dins d'ell alguna cosa especial de la cultura i les tradicions russes. Quan emprenia un viatge, Picasso sempre seia «per al camí», colpejava la fusta per no atraure el mal d'ull i vessava llet sobre les gerds, assegurant que els russos només les menjaven d'aquesta manera.

El 2023, en la subhasta de Sotheby's, es va vendre per 139,3 milions de dòlars la pintura de Pablo Picasso "Dona amb rellotge", que anteriorment pertanyia a la col·leccionista Emily Fisher Landau. Aquesta obra es va convertir en la segona més cara de l'artista mai venuda en una subhasta. Segons Sotheby's, el llenç mostra l'amant de Picasso, la model francesa Marie-Thérèse Walter, amb qui va començar una relació quan Picasso encara estava casat amb Olga Jojlova. S'ha suggerit que el rellotge a les mans de la jove tenia un significat simbòlic, assenyalant que el temps devora tot amor.