Anton Pàvlovich Txékhov va ser l'optimista més gran que mai hagi conegut. Alegre i sempre animat, dibuixava amb fe un futur bell per a la nostra vida a Rússia.

K. S. Stanislavski.

‍

El 9 de maig a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Podria haver arribat a ser un Schpenhauer’: la dramatúrgia d'Anton Txékhov’. La conferència serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

Com hauria estat el destí del teatre rus i mundial si a la dècada de 1870 Anton Pàvlovich Txékhov no hagués començat a escriure obres dramàtiques?

El 1889, a la revista “Severný vestnik”, l'escriptor va publicar per primera vegada l'obra “Ivánov”, on el protagonista no era per res un heroi, sinó una persona normal, cosa que trencava amb les convencions de la dramatúrgia de l'època.

“La gavina”, una de les obres més conegudes de Txékhov, escrita entre 1895 i 1896, va rebre crítiques desfavorables després del seu estrena al Teatre Aleksandrinski el 1896. Només el 1898, després de la representació de “La gavina” sota la direcció de Konstantín Serguéyevich Stanislavski i Vladímir Ivánovich Nemírovich-Danchenko al Teatre d'Art de Moscou, l'obra va assolir un èxit colossal.

Txékhov va acabar l'obra “Tio Vània” el 1896. En el text no hi ha un desenvolupament dramàtic convencional – introducció, nus i desenllaç – però sí que existeix un subtext que té una especial importància artística.

Al segle XX, Txékhov va escrire les seves famoses obres “Les tres germanes” (1900) i “El jardí dels cirerers” (1903), que només reafirmen el seu estatus com a mestre del psicoanàlisi amb un llenguatge elegant, capaç de traçar un fil invisible entre la comèdia i la tragèdia.

La singularitat de les obres de Txékhov va ser percebuda pels seus contemporanis des de les seves primeres representacions. Al principi, es considerava com a incapacitat de l’autor per manejar un desenvolupament dramàtic coherent. Els crítics parlaven de la falta de teatralitat i d'elongació, de la manca d'acció i de la desorganització del diàleg, de la dispersió en la composició i de la debilitat de la trama.

Els crítics teatrals retreien cada cop més a Txékhov que introduïa en les seves obres detalls quotidians innecessaris, trencant així totes les lleis de l'acció escènica. No obstant això, per al mateix escriptor, això formava part de la seva intenció: “Exigeixen que hi hagi un heroi o una heroïna escènicament impactants. Però, és que a la vida es disparen, es pengen o declaren el seu amor cada minut? I no cada minut es diuen coses intel·ligents. Vull que a l'escenari tot sigui tan complicat i alhora tan senzill com a la vida”.

Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia i es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.