Tractant d'expressar els matisos més subtils dels sentiments i les seves vivències internes, els poetes espanyols del segle XVII van sobrecarregar les obres amb complexes metàfores i comparacions, creient que només les persones cultes podien comprendre el perfecte i meravellós món de l'art. La nostra propera conferència tractarà de l'ambigüitat de la paraula, el misticisme i la percepció il·lusòria de l'ésser.

El 22 de juny a les 18.00 hores, en el marc del cicle de conferències “L'època més màgica de l'art espanyol”, parlarem dels pensaments i sentiments de grans poetes i filòsofs del segle XVII com Lope de Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi Mkhat (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.‍

Sabeu què?‍

El poeta, dramaturg i prosista espanyol Lope de Vega, que ens va regalar més de 400 obres de teatre, és també autor de poemes espirituals i poesia lírica. La novel·la “Dorotea”, basada en el drama de l'amor que Lope de Vega va viure molt jove, l'escriptor la va començar en la seva joventut i la va acabar sol al final de la seva vida.

Les imatges metafòriques de Luis de Góngora estan subjectes a desxiframent, mentre que les seves confessions d'amor semblen criptografia o un conjunt d'emblemes. Durant la vida del poeta no es va publicar ni un dels seus llibres, els poemes de Góngora han arribat fins a nosaltres perquè van ser copiats a mà i impresos en antologies.

Nascut i criat en una família aristocràtica, Francisco de Quevedo es va fer famós pel seu enginy i els seus càustics versos satírics. El poeta també és conegut per la sensibilitat excepcional i els sonets d'amor, en els quals es presenta no tan despietat sinó més aviat trist.

El prosista, moralista i teòric de la literatura Baltasar Gracián a les seves obres de ciència i cultura reflexiona sobre la soledat, la riquesa humana i el lloc de l'home en un món hostil. Sobre l'originalitat del concepte de la seva novel·la filosòfica “El Criticón” parla el mateix títol de l'obra: antigament les històries sobre la sorprenent vida heroica o fraudulenta solien portar el nom del protagonista de la narració.