Què és la interpretació històrica de la música i per què aquest mètode ha guanyat popularitat mundial?

El 21 de gener a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburg us conviden a la conferència en línia titulada «Què és la interpretació històrica de la música, per què és important per als músics i el públic, i per què s'ensenya a la universitat?». La conferència serà impartida per Alexéi Panov, doctor en ciències de l’art, professor i cap del Departament d’Orgue, Clavicèmbal i Carilló de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

La interpretació històrica és un intent de recrear el so de la música d’èpoques passades, utilitzant instruments autèntics i tècniques específiques d’interpretació i cant.

La música és el llenguatge, i el llenguatge és música. Aquesta afirmació, que a primer cop d’ull sembla una banalitat, adquireix un significat especial en el context de la música antiga, revelant l’enfocament envers la interpretació de les obres del passat. S’hi subratlla la connexió entre l’expressivitat musical i els principis del llenguatge, que van ser la base de la cultura interpretativa de les èpoques passades.

A l’època del Renaixement, el Barroc i el Classicisme, la música s’interpretava amb instruments que, al segle XIX, havien desaparegut completament de l’ús comú o havien patit canvis constructius significatius que van transformar radicalment el seu so. A més, la notació musical d’aquella època era només un esquema, incapaç de reflectir tot el concepte del compositor amb detall. Els músics de les èpoques passades creaven nombrosos manuals teòrics i pràctics, descrivint detalladament com s’havia d’interpretar la seva obra.

A finals del segle XIX i principis del XX, musicòlegs i intèrprets van establir les bases de la «interpretació històricament informada», cercant recrear el so autèntic de la música. Les seves investigacions en el camp de la bibliografia musical i l’organologia van permetre reviure instruments històrics i formes d’interpretació. Tanmateix, malgrat aquests estudis, la interpretació sovint resulta imprecisa, creant una tradició «desinformada». La música del passat, de vegades, adquireix característiques que mai no va tenir, i els principis clau d’interpretació dels segles XVI–XVIII continuen sent, en gran mesura, un enigma.

És convenient continuar amb aquests intents, que a primer cop d’ull semblen infructuosos? Què aporta a l’intèrpret modern submergir-se en el complex món de la pràctica històrica? De tot això i més en parlarem en la nostra propera trobada.

‍

Sobre el ponent

Alexéi Panov és organista, musicòleg i pedagog, la trajectòria concertística del qual va començar el 1981. Al llarg de la seva carrera ha ofert més de 1000 recitals a Rússia, els països veïns i Europa Occidental.

Alexéi Panov és organitzador i participant de diversos festivals d’orgue russos i internacionals, així com membre del jurat de prestigiosos concursos musicals a Rússia, Itàlia, Bèlgica i França. A més, és membre de la junta directiva de la Unió Internacional de Treballadors de la Música, de la Unió de Treballadors de la Música de Sant Petersburg i del Consell de la Societat de Teoria Musical.

Com a editor en cap de la revista científic-teòrica «Vestnik de la Universitat de Sant Petersburg. Història de l’art», Alexéi Panov desenvolupa l’activitat científica. És autor de 85 publicacions científiques i educatives, incloent-hi 5 monografies dedicades a la interpretació de la música antiga, la teoria i la història de l’art de l’orgue i el clavicèmbal, així com a la musicologia històrica d’Europa Occidental dels segles XVII-XVIII.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.