Si el vostre pare fos el líder de les nacions, us hauríeu sentit orgullosos o preferiríeu amagar-ho? El 1907, en Iósif Dzhugashvili i la seva esposa Kato Svanidze van tenir un fill anomenat Yákov; en aquell moment, els joves pares eren molt feliços. Però la passió per la causa revolucionària i els interessos de l'estat sempre van estar en primer lloc per al futur líder del país, Iósif Stalin. Com va ser el destí dels seus descendents, on van viure i a què es van dedicar?

El 27 de maig a les 18:00 hores us convidem a la segona part de la conferència en línia “Què va ser dels fills de Stalin?”. L'autora i presentadora és la crítica i autora de nombrosos articles sobre la història del teatre, professora, productora i directora Olga Garibova.

“La infantesa, aquest gran territori del qual cadascun de nosaltres ha sortit! D'on sóc? Sóc de la meva infantesa. Sóc de la meva infantesa com d'un país", va escriure Antoine de Saint-Exupéry en el seu relat “Pilot de guerra”. Aquesta cita es va convertir no només en una frase feta, sinó en una saviesa.

El líder soviètic va tenir tres fills nascuts en matrimoni, Yákov, Vasiliy i Svetlana, un fill no reconegut, Konstantin, i un adoptat, Artem. Tots els nens tenien diferents cognoms. Les seves vides també es van desenvolupar de manera diferent. Dels fills, només Konstantin Kuzakov va aconseguir viure una vida llarga i digna, tot i que també va tenir dificultats. Yákov Dzhugashvili va morir el 14 d'abril de 1943, estant en captiveri alemany. Segons documents oficials, va desobeir al guàrdia i es va llançar sobre el filferro elèctric de punxes. No obstant això, existeix la versió que la decisió de Yákov va ser impulsada per una frase de Stalin que havia escoltat, que deia que "no hi ha presoners russos, només traïdors".

Iósif Stalin va escriure de manera força encertada sobre el seu fill Vasiliy en una carta de resposta al seu mestre, que estava desesperat pel seu comportament inapropiat: "Vasiliy és un jove mimat de habilitat mitjana, salvatge (¡un tipus d'escita!), no sempre sincer, li agrada fer xantatge als "líders" febles, sovint descarat, amb una voluntat feble o, millor dit, no organitzada. Va ser mimat per tota mena de 'compadres', que continuament destaquen que ell és el fill de Stalin". El seu final no va tenir cap sentit com tota la seva vida.

Aquells nascuts “amb una cullera daurada a la boca” alguna vegada s'han preguntat com podrien haver estat els seus destins si el seu pare no fos el “líder de les nacions”?

La nostra conferència es basarà no en els rumors, innumerables, sinó en testimonis dels contemporanis, les seves cartes i les seves memòries. Intentarem comprendre per què el destí dels descendents d'Iósif Stalin es va desenvolupar d'aquesta manera i no d'una altra. Com van ser els seus lligams familiars? Parlarem també de com el caràcter i el nom del pare van afectar la seva percepció del món, les seves accions i el seu dia a dia.