Arquitectes i artistes de finals del segle XIX i principis del XX van convertir a Barcelona en una de les ciutats més belles del món. Els Jocs Olímpics 1992 la va convertir en una de les capitals turístiques més visitades. Any rere any, aquesta bella ciutat «petonejada per Déu», ha anat creixent cada vegada més, tornant-se omnívora, omplint-se de persones de totes les nacionalitats, seduint amb les seves infinites platges d'arena, amb el seu clima suau, amb la cuina saborosa i accessible. ...

Tanmateix, els darrers anys s’ha fet obvi que l’èxit increïble de Barcelona ha tingut un efecte devastador per la seva imatge: Barcelona, ​​que un cop havia apostat pel turisme, va guanyar l’aposta però a la vegada va començar a semblar-se més a un parc temàtic que a la bella ciutat d’art que era abans.

Des de fa temps, polítics i periodistes, historiadors i urbanistes parlen sobre la necessitat de canviar la situació i retornar – tant pels locals com pels visitants – la «verdadera Barcelona», escollint un model de desenvolupament de ciutat totalment diferent.

Podria la pandèmia retornar a Barcelona el seu ADN històric? És possible que la situació actual presenti una oportunitat única per a «renovar» el sistema, per a entendre quina és la Barcelona que volen els seus ciutadans, i per a crear algun model de la ciutat nou o, al contrari, recuperar un bon model oblidat?

De tot això i molt més, parlarà, el 28 de juliol a les 20 h, la directora de la Fundació Casa de Rússia a Barcelona, ​​Anna Silyunas, i Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia, periodista i escriptor, autor de l’assaig crític Alerta Barcelona. Adiós a la ciutat autocomplaciente.‍

Convidat del programa:

Miquel Molina – periodista, director adjunt de La Vanguardia. Ha publicat reportatges, assajos i novel·les.