«No em porteu dones que esperin que les faci semblar encantadores o embellides, les decebraré immediatament», deia Suzanne Valadon, una artista la biografia de la qual podria inspirar un trama d'una novel·la romàntica.

El 12 de febrer a les 19:00 hores us convidem a la conferència “Suzanne Valadon, l'artista que va inventar el seu nom”, que tindrà lloc a la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ com a part del cicle “Dones en l’art”. La conferència serà impartida per la historiadora de l’art Natalia Shustova.

Filla d'una rentadora, la jove Marie-Clémentine somiava amb escapar de la pobresa i, en lloc de rentar la roba dels altres, actuar sota la cúpula del circ. La jove va ser acceptada en una companyia, però la seva breu trajectòria artística va acabar abans de sortir a la pista a causa d'una caiguda del trapezi.

La porta al món de l'art es va obrir davant Marie-Clémentine Valadon de manera inesperada, quan, als setze anys, la jove, havent deixat enrere les seves il·lusions, entregava la roba rentada per la seva mare als habitatges dels clients. Entre ells es trobava el pintor Pierre Puvis de Chavannes, qui va veure en la preciosa Marie-Clémentine de grans ulls, la musa ideal per a la seva monumental obra ‘El Bosc Sagrat’.

Més tard, el seu amant, el pintor francès Henri Toulouse-Lautrec, la va anomenar la Susanna bíblica de l'Antic Testament. Massa ancians rodejaven la jove model. L'impressionista Renoir, el pintor aristòcrata Degas, el fundador del simbolisme Puvis de Chavannes i molts altres admiraven les formes clàssiques de Valadon, de cabell fosc, les ambicions artístiques secretes de la qual eren molt més que convertir-se en una de les silencioses i anònimes models de Montmartre.

En deu anys, Suzanne Valadon va passar de ser una model no professional a convertir-se en una artista reconeguda. Va fer perdre el cap al compositor Erik Satie, es va casar amb un dels personatges més coneguts de la vida cultural de Catalunya, l'enginyer Utrillo, i es va convertir en mare de Maurice Utrillo, qui més tard esdevindria el principal pintor de les carrers de París.

Suzanne Valadon va ser la primera dona acceptada a la Societat Nacional de Belles Arts. Sovint es la descriu com una "artista autodidacta", però seria més precís anomenar-la una "discípula discreta". Els anys d'aprenentatge amagat que Valadon va passar observant, copiant i imitant, així com estudiant les tècniques i els motius dels artistes als quals posava, la van convertir en una veritable mestra i li van permetre trobar la seva pròpia veu en el bullici artístic de París a principis del segle XX.

Sobre la ponent:

‍Natalia Shustova és una historiadora de l'art, enamorada de l'arquitectura gòtica i de París dels anys 20. Graduada de la facultat d'Història de la Universitat Estatal de Moscú, és moderadora de projectes internacionals d'art contemporani i conferenciant del Museu Estatal de Belles Arts A. S. Pushkin.