Ningú sap què és la bellesa.

‍Andrei Tarkovski

‍

L'obra del destacat director i guionista Andréi Tarkovski és un fenomen a la indústria cinematogràfica mundial. Graduat en belles arts, el director tenia un profund coneixement de la pintura, la qual va exercir una gran influència en la formació del seu llenguatge cinematogràfic. Tarkovski no només citava les obres mestres, sinó que les integrava elegantment a les trames de les seves pel·lícules, convertint-les en una part indispensable de la narrativa.

El 18 de març a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia “Tarkovski i la pintura”, al llarg de la qual descobrirem com la iconografia russa antiga i l'art del Renaixement van complementar l'estil original del director. La conferència serà impartida per Lyubov Bugayeva, professora del Departament d'Història de la Literatura Russa de la Universitat de Sant Petersburg, autora del llibre 'Literature and rite de passage' (2010) i més de 200 articles sobre teoria i història de la literatura i el cinema.

La introducció d'una sèrie pictòrica a l'estructura narrativa del cinema és una característica distintiva de l'obra d'Andréi Tarkovski, que el 1966 va estrenar la pel·lícula sobre el iconògraf rus Andrei Rubliov. El llargmetratge, posteriorment reconegut com una de les principals obres del director, es va convertir en una il·lustració de la recerca espiritual i la crisi del creador, que pot passar amb qualsevol artista en qualsevol època. La major part de la pel·lícula presenta imatges en blanc i negre, però a l'epíleg, el film adquireix color i en pantalla apareixen les obres d'Andrei Rubliov: “L'entrada a Jerusalem”, “La transfiguració”, “La Nativitat de Crist” i, finalment, “La Trinitat”.

La innovació de Tarkovski està en la seva capacitat de crear, desafiant totes les regles i convencions. Els símbols eterns i els personatges bíblics van ajudar el director a ampliar els límits espai-temporals de les seves pel·lícules. A “La infància d'Iván”, el protagonista, tenint tan sols dotze anys, qui perd tots els seus éssers estimats durant la guerra, contempla “Els quatre genets de l'Apocalipsi” d'Albrecht Dürer, obra d'un dels artistes més grans del Renaixement nòrdic.

Andréi Tarkovski s'inspirava en l'estètica de l'incomparable mestre italià Leonardo da Vinci, les pintures de les qual adornen “El mirall”, la pel·lícula més autobiogràfica del cineasta. El director estava interessat especialment en la dualitat misteriosa i l'enigma dels personatges femenins en les pintures d'aquest gran mestre del Renaixement.

Les obres dels artistes holandesos també tenien un valor especial per a Tarkovski. Les pintures de Pieter Brueghel el Vell a “Solaris” s'utilitzen com un recordatori del cinisme i irrevocabilitat de la vida a la Terra. El paisatge hivernal “Caçadors a la neu”, considerat un dels treballs més importants del pintor, va ser capturat per Tarkovski a “El mirall” com a record d'una infància tranquil·la i feliç.

Descobrirem quines altres pintures són clau per desxifrar els significats no només d’episodis individuals, sinó també de l’obra en conjunt d’Andréi Tarkovski, a la nostra propera conferència.

La conferència es durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia.

‍