“Endavant, lector! Qui t'ha dit que no pot haver-hi amor veritable, fidel i etern en el món? què no existeix? Què li tallin la llengua repugnant a aquest mentider! Segueix-me, lector, a mi, i només a mi, jo et mostraré aquest amor!”

Així comença el segon capítol de "El mestre i Margarita", la novel·la de culte de Mikhail Bulgakov, que enguany compleix 55 anys des de la seva primera publicació a la revista "Moscou" № 11 de l'any 1966 i № 1 de l'any 1967. Bulgakov va començar a treballar en la novel·la en 1928 i va continuar "polint" la seva obra fins al final de la seva vida. El manuscrit es va publicar només 26 anys després de la mort de l'autor i li va fer mundialment famós. Una obra mestra mundial i la novel·la més primaveral sobre l'amor veritable, la lluita entre el bé i el mal, la mort i la immortalitat; traduïda a desenes d'idiomes del món, ha estat filmada diverses vegades i posada en escena.

No vam poder no celebrar aquesta data i el 4 de març a les 18:00 us hem preparat una trobada en línia amb el meravellós actor Veniamin Smekhov, qui va ser el primer a interpretar el paper de Woland en el llegendari espectacle del Teatre Taganka el 1977. Durant la conversa amb Smekhov desvetllarem quin paper va tenir el famós crític literari Abram Vulis i el poeta Konstantin Simonov en la història de la publicació de la novel·la. També parlarem sobre l'amistat de l'escriptor amb "els tres pilars" del món de literatura -Nikolai Erdman, Pavel Markov i Vitaly Vilenkin- i la seva dona, Elena Bulgakova. Aprofitarem el moment i demanarem que el nostre convidat ens expliqui sobre l'obra "El Quixot" que va ser dirigida per ell a Jerusalem i l'espectacle "El mestre i Margarita" que ha posat en escena a Estats Units. A més, tindrem l’oportunitat de preguntar a l’artista sobre el que va significar per a ell la separació del seu estimat paper a Woland. Al final del encuentro, Veniamin Smekhov respondrà a les preguntes que sorgeixin després d’acabar la conferència.

Us esperem en aquesta vetllada única!

P.D. I, si us plau, recordeu que "els manuscrits no cremen"!