Valeri Briúsov era un dimoni encarnat a la literatura i a la vida, però no ho aparentava visualment. Vladislav Jodàsievich recordava que es va trobar amb Briúsov per primer cop quan comptava vint-i-quatre anys, mentre que ell mateix en tenia tan sols onze: “La seva aparença va fer trontollar la meva idea dels “decadents”. En lloc d'un home descurat amb cabell lila i un nas verd, vaig veure un jove modest amb bigotis arreglats. Portava una gorra, una americana molt normaleta amb coll alt. Joves com ell venien articles de merceria al carrer Sretenka. Briúsov presentava tot una barreja d'exotisme decadent amb la més simple burgesia”.

El 11 d’abril a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Valeri Briúsov i 'L'Àngel de foc’.  La conferència serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

Valeri Briúsov va néixer l'1 (13) de desembre de 1873 a Moscou. Vivia al bulevard Tsvetnoy, al seu propi apartament amb la seva dona, Ioanna Matveyevna, i amb la seva cunyada, Bronislava Runt.

En aquest apartament tenien lloc els famosos “dimecres”, al llarg dels quals es decidia el destí del modernisme rus. En aquestes trobades, no solien analitzar els poemes del mateix Briúsov, que havien de ser rebuts com els seus manaments. És cert que el sentit d'igualtat en el comportament del poeta brillava per la seva absència. Briúsov no estimava la gent, principalment perquè no la respectava. L'única dona a qui realment apreciava era Zinaida Gipius.

A principis de 1900, Briúsov va començar a interessar-se per l'ocultisme, l'espiritisme i la màgia negra. Va ser en aquest moment quan va conèixer Nina Petrovskaia.

En el seu llibre “Necròpolis”, Vladislav Jodàsievich va definir amb precisió l'atmosfera de l'època d'aquell moment: “L'amor obria per al simbolista o decadentista un accés directe i breu a una font inesgotable d'emocions. Bastava amb estar enamorat, i la persona es trobava proveïda de tots els elements de la primera necessitat lírica: passió, desesperació, joia, bogeria, vici, pecat, odi... Per tant, tots estaven sempre enamorats: si no en realitat, almenys es convençien a ells mateixos que ho estaven; inflaven amb totes les seves forces la mínima espurna d'alguna cosa semblant a l'amor”.

Potser, l'enamorament de Briúsov per Petrovskaia va ser precisament provocat per la necessitat de “començar a sentir”. Quan totes les emocions d'aquesta relació s'esgotaren, Briúsov començà a escriure “L'àngel de foc”, un llibre en el qual, amb certa convenció, representà tota la seva història amb Nina.

“El Àngel de foc” és la primera novel·la de Valeri Briúsov, publicada el 1907 a la revista “Vesy”. Es basa en una història de relacions fantàsticament transformada entre Briúsov, Nina Petrovskaia i el poeta Andréi Bely. La novel·la va inspirar al compositor Serguéi Prokófiev a crear una òpera homònima.

Durant la nostra propera conferència descobrirem a qui va dedicar Briúsov la seva famosa obra “El Àngel de Foc” i com aquesta novel·la, que va ser criticada de forma implacable, va influir en la cultura russa a principis del segle XX.

‍

Sobre la ponent

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.

La conferència durà a terme com a part de la celebració del 300è aniversari de la primera universitat a Rússia i es realitzarà en línia, en rus i amb traducció simultània al castellà.