Somiador, místic i metafísic. Ciutadà de tres estats i un dels fundadors de l'abstraccionisme a la pintura, Vasili Kandinski no representa només l'avantguarda russa sinó també mundial. El viatger etern i inspirador de moltes generacions d'artistes, que va desenvolupar les regles de la pintura i va buscar donar a l'art un caràcter científic.

El 23 de juny a les 18:00 us convidem a la conferència "Vasili Kandinski i el seu món abstracte", que tractarà de l'artista, el treball del qual ha canviat el món de la pintura i ha fet descobrir una nova funció i significat del color. A Vasili Kandinski, que va somiar amb la síntesi de totes les arts en nom de la renovació espiritual de la societat, estarà dedicada la nostra propera conferència, que serà impartida per María García, arquitecta, dissenyadora i art-manager de Casa de Rússia.

Vasili Kandinski va començar la seva carrera com a artista relativament tard, a l'edat de 30 anys. En conèixer la pintura "Paller" de Claude Monet a l'exposició dels impressionistes francesos el 1896 a Moscou, el futur artista va decidir trencar amb la ciència, deixant una prometedora carrera com a professor a la prestigiosa Universitat Dorpat, i se'n va anar a Munic, que aviat es va convertir en la seva segona llar.

Incapaç d'acceptar la línia d'estudis a l'Acadèmia de les Arts de Munic, el 1901 Kandinski va fundar la Falanga, una associació que s'oposava al conservadorisme de les institucions artístiques. Però el principal període de descobriments importants de Kandinsky va tenir lloc quatre anys més tard als Alps Bàvars al poble de Murnau, que avui dia és conegut com el "bressol de l'art abstracte". Aquí van néixer els famosos paisatges de l'artista, creats sobre contrastos de colors cridaners amb un cert predomini de la llum pura i la transformació de l'espai.

La música i la pintura també van ser conceptes inseparables per a Kandinski. L'artista creia que és possible traslladar la música al llenç, igual que les notes dibuixades en un full de paper es converteixen en una melodia. “El color és un teclat, els ulls són martells i l'ànima és un piano amb moltes cordes. L'artista és l'orquestra que toca les tecles per provocar vibracions a l'ànima”.