Aquest any se celebra el 125è aniversari del naixement de Vladímir Nabokov, destacat novel·lista, poeta, dramaturg i traductor rus i estatunidenc, que s’ha convertit en un fenomen únic en la literatura del segle XX. ‘El meu cap parla en anglès, el meu cor en rus i la meva oïda en francès’, deia de si mateix l’escriptor. A quina cultura pertany el seu talent?

El 25 de juliol a les 18:00 hores la Fundació Cultural ‘CdR a Barcelona’ i la Universitat Estatal de Sant Petersburgo us conviden a la conferència en línia ‘Vladimir Nabokov i la seva novel·la ‘Riure en la foscor’. La conferència serà impartida per la candidata en ciències filològiques Nina Shcherbak.

La novel·la de Nabokov ‘Riure en la foscor’ (‘Laughter in the Dark’) es considera la versió en anglès de la novel·la ‘La cambra fosca’, publicada al desembre de 1933 per les editorials ‘Notes contemporànies’ i ‘Paràbola’ (Berlín-París).

Després, la novel·la va ser traduïda a l'anglès i posteriorment el mateix Nabokov va fer-ne una nova versió, que va rebre el títol de ‘Laughter in the Dark’, publicada per l'editorial estatunidenca ‘New Directions’ el 6 de maig de 1938.

L'acció de la novel·la transcorre a Alemanya als anys 1920. L'historiador d'art Kretschmar coneix Magda, una noia de 16 anys amb un passat controvertit. Ell abandona la seva esposa i la seva filla, i marxa de casa. Al cap d'un temps, a Berlín, el protagonista descobreix que Magda s'ha mudat a un altre apartament. La troba i intenta disparar-li.

‘És la meva pitjor novel·la... Els personatges són tot uns clixés’. A ‘La cambra fosca’, Nabokov envolta el tema central, d’estil flaubertià-tolstoià, amb una multitud de referències més o menys evidents a altres textos clàssics sobre la fatalitat de la passió amorosa, com ara ‘Otel·lo’, de Shakespeare, la novel·la ‘Carmen’, de Prosper Mérimée, i les novel·les curtes de Tolstoi ‘La sonata a Kreutzer’ i ‘El dimoni’.

L'eminent crític literari Igor Smirnov manté que a ‘La cambra fosca’ es recrea la història de la família tríada del poeta Vladímir Maiakovski, la seva estimada Lilia Brik, que en aquell moment estava casada amb l'escriptor i crític literari Ósip Brik, i aquest mateix. Prèviament, la història d'aquest triangle amorós va ser reflectida a la pel·lícula ‘La tercera Meschanskaya’ d'Abram Room, basada en el guió de Víktor Shklovski.

Durant la nostra pròxima conferència parlarem sobre el destí de la novel·la, les seves adaptacions cinematogràfiques i les formes d'interpretació.

‍

La ponent

‍Nina Shcherbak, graduada en Màster d'Arts a Gran Bretanya, és professora al Departament de Filologia Anglesa i Lingüística Cultural de la Universitat de Sant Petersburg, escriptora i guionista. Shcherbak també és autora de programes científics de televisió, quinze monografies i llibres sobre lingüística, literatulogia, filosofia del llenguatge i literatura anglesa.