El 20 de juny a les 18:00 us convidem a la segona part de la conferència en línia ‘Vladímir Vysotski i Marina Vlady’, dedicada a la història d'amor increïble d'una actriu francesa i un bard soviètic. La conferència serà impartida pel professor Vidmantas Silyunas, doctor en Història de l'Art i Artista d'Honor de la Federació de Rússia, Cap del Departament de l'Escola-Estudi MKHAT (Teatre d'Art de Moscou), i cavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

Vladímir Vysotski i Marina Vlady es van casar el 1970 a Moscou i després se'n van anar en vaixell a Geòrgia. Després de la seva fantàstica lluna de mel els esperava la primera separació. Ell va tornar a Moscou, ella a París. A Vysotski no li van donar permís per viatjar a França i no quedava l'esperança que Marina tornés aviat, ja que la famosa actriu no va passar l'audició per actuar a la pel·lícula 'El Mirall' d'Andrei Tarkovski. Només els quedaven cartes i llargues converses telefòniques nocturnes.

Només sis anys després del casament, Vysotski va rebre el permís per sortir de l'URSS. La parella va començar a viatjar per Europa, intentant recuperar el temps perdut. Marina va organitzar diversos concerts del seu marit a París. La directora hongaresa Márta Mészáros, que estava filmant a Vlady a la pel·lícula 'Ells dos', va idear un paper episòdic especialment per a Vladimir perquè els enamorats poguessin estar junts per més temps. Semblava que la vida millorava, però malgrat la seva enorme popularitat, els poemes de Vysotski no es publicaven, els discos no es llançaven i les obres de teatre que començava a assajar es retiraven del cartell del teatre.

Després de tornar a l'URSS, van començar novament les relacions a distància, la tristesa i la desesperació per la impossibilitat de canviar la situació, la gelosia, l'alcohol, les drogues i greus problemes de salut. Vysotski va morir el 25 de juliol de 1980 a l'edat de 42 anys. El dia del funeral a Moscou feia molta calor i els Jocs Olímpics d'estiu estaven en ple apogeu. El govern soviètic va intentar fer tot el possible per no cridar l'atenció de la mort de l'artista, estimat per milers de persones, però tota la nació ho va saber de seguida. La fila al taüt per acomiadar-se de Vysotski es va estendre per 9 quilòmetres, mentre que les cançons, que arribaven al fons de l'ànima, s'escoltaven en milers i desenes de milers de llars.

La nostra conferència el 20 de juny versarà sobre els papers llegendaris i el funeral de l'ídol de milions.